Translate
GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
dissabte, 8 de novembre del 2014
dimarts, 28 d’octubre del 2014
LA NIT MÉS LLARGA
diumenge, 19 d’octubre del 2014
CITA A CEGUES
|
dilluns, 22 de setembre del 2014
NIT DE JAZZ I LLUNA (Emoció III)
NIT DE JAZZ I
LLUNA
(Fragment de La Casa Cremada)
No
vull oblidar, per molt dolç que sigui l’oblit
“Ens esperava el jazz,
una nit platejada de música i lluna. No buscava l’amor. Recordo el dia abans, el
telèfon de casa, i les meves paraules que em mal sonaren només pronunciar-les.
Hi vaig posar tot l’èmfasi, i de retruny aquest toc, entre teatral i poètic,
que mai m’abandona: “ Tinc el cor
endurit –et vaig dir-, i la primavera ja no floreix en el meu jardí”. Et vas fer
un tip de riure, encara rius ara.
Només arribar, aquell local
em va semblar un quadre d’en Hooper. Pregonava pinzellades de vermell, flaire de
desinfectant i certa tristesa; una ampolla mig buida sobre la barra, i la
cambrera al fons a l’espera de clients assedegats d’alcohol, també de paraules
còmplices.
Quan vam donar cabuda a
la música, a les veus cantants, als peus
que ballen sols i porten el compàs amb un espetegar de dits... tu i jo, que encara portaven la lluna tatuada
al rostre, amb tot de mirades, ja ens anunciàvem rutes noves.
Les paraules posen
llum al record. Des d’aquí, el meu far, veig més clar el camí. Tot i que la
memòria crema, hi ha un fil de tendresa que ens uneix més que els petons, que
arribaren tardans esculpint les roques.
Tindré cura, amor, el
teu record mai destil·larà rosada.”
|
dissabte, 6 de setembre del 2014
diumenge, 31 d’agost del 2014
divendres, 13 de juny del 2014
divendres, 23 de maig del 2014
dimarts, 22 d’abril del 2014
L'Amor Ruc
L'Amor corre pressa. Anuncia pàgines en blanc per a omplir amb bona lletra. Tot a tinta vermella. -Ai, Déu! Se'm desprèn, l'Amor, com a pell seca. L'Amor parla amb clau de Sol, -no li entenc ni mitja paraula-. Romàntic empedreït, em fa l'ullet mentre escriu les últimes pàgines cercant un final feliç. Em diu, l'Amor: "-Sóc ombra de l'ahir, l'engany del demà. Avanço a les palpentes, a ulls cecs cerco el camí. Ara música, ara silenci... només sóc llavor de somni que mai no germina." I tot seguit, m'ensenya un cor tatuat al pit. Ai, l'Amor, que n'és de xic! |
dilluns, 24 de març del 2014
MORT
Ombra als ulls, gebre al cor, pols de vidre a les venes. Desprens un alè agre, aleteges cristalls en cada vol. Em cruspeixes amb fredor. |
dijous, 20 de febrer del 2014
dimecres, 4 de desembre del 2013
dimecres, 6 de novembre del 2013
El temps em passa per sobre
Si em miro al mirall no em reconec. "Más que la edad hay caras que reflejan todo lo que perdieron". Luis García Montero |
diumenge, 11 d’agost del 2013
dilluns, 8 de juliol del 2013
DUALITAT
Sota el mateix cel dues realitats: La meva insignificància que em permet confondre'm amb l'univers, i la meva diferència que em permet ser i crear el meu propi univers. |
dimarts, 4 de juny del 2013
RIALLES A L'AIRE
Com diminuts cors,
volves d'amor
amaren la tarda.
Tu,
jo...
I el petit, on és?
(Als meus amics vilanovins, Franc, Eli i Jeroni)
|
dimecres, 17 d’abril del 2013
SOBREVOLANT
Em porta la memòria sobrevolant un cel. Em porta el record com a cua de cometa, i com ocell lligada al vent, volo. |
dijous, 14 de març del 2013
LA MODISTA
A la saleta petita cus i cus la modista. A l’hivern treballa amb llanes, amb franel•les i velluts i a l’estiu, ben enganxada a la brisa del balcó, combina teixits de cotó. Quan és de nit a casa una ràdio amb veu baixa acompanya les puntades que obren camí entre sedes i sarges. D’aquella tela estampada en va surtir un vestit i de l’altra de mig temps, un abric llarg i vermell, que una clienta va lluir en una festa de casament. A la saleta petita cus i cus la modista.
Imma Ginovart
|
dilluns, 25 de febrer del 2013
RETROALIMENTADA
Anhelava l'aroma blau d'antuvi, els colors més purs de la infantesa. En silenci reprenia camins de pedra picada, però les pinzellades eren noves. |
dilluns, 11 de febrer del 2013
Un ball d'orenetes dibuixa al cel dolces espirals. A la pista blava s'hi entrellacen sendes de temps passats i per venir. Tanco el ulls amb un gest suau, com qui clou el dia. Tinc sort, ja no hi ha ventades fortes. La desmemòria amoreseix la tarda. .................................................... Les espirals que les orenetes dibuixen al cel són velles. No les refacis en el somni, ni amb llapis dur les esbossis com el tro i el llampec en el retret. El vol, el traç, l'alosa, tot es perdrà en la tempesta, així que esbrinis què té l'oreneta que tant desfici en el vol et dóna. Cantireta |
diumenge, 21 d’octubre del 2012
S'escola l'amor
El meu cor
és una capsa tancada
d’on s’escola
l’amor
per camins
poc fressats.
El blanc
silenci hi trena
collarets,
pomells i garlandes.
|
dijous, 30 d’agost del 2012
dimecres, 18 de juliol del 2012
Nit d'estiu
El passeig està tot il·luminat, guspires de colors esclaten com a bombolles de cava. M'embec la nit. No sé a tu... però, a mi em passa. |
dijous, 21 de juny del 2012
Seqüències de platja
La nena de la tovallola del costat ja torna amb una bossa de patates fregides a les mans. - ¡Niña, no pises la toalla! Una vespa la persegueix, va amb ella a tot arreu. - ¡Niña, que te va a picar! Sense deixar anar la bossa de patates la nena corre direcció al mar. |
dijous, 14 de juny del 2012
Recordar-te sense accents
ha netejat els prestatges
de plats trencats i
conillets blancs*.
Ni un sospir a l'aire:
ha plogut massa.
(*Fent referència a “Carta a una senyoreta a París” de Julio Cortázar, on l'angoixa del personatge que escriu la carta es materialitza en conillets que no para de vomitar i desa durant el dia dintre d’un armari. Des que vaig llegir aquest conte, els conillets tenen per a mi una simbologia molt més àmplia.)
dilluns, 21 de maig del 2012
diumenge, 13 de maig del 2012
L’aeroplà de
paper creuà tota l’estança. Uns mots oblidats prengueren forma inesperadament. El seu vol
fou com un llumí encès, obrí nous
camins. De vegades passa, sense saber com ni perquè de la llum emergeixen
lletres i allà on hi havia ombres ara hi ha mots, nous camins embastats de tipografies noves: un nou alenar.
|
dilluns, 27 de febrer del 2012
La Mireia havia vist partir al seu pare, li costà cinc dies acomiadar-se’n. Com qui no vol deixar la son, el pare s’esmunyí del seu costat amb els ulls tancats. A sobre el llit quedaren les sabates i el vestit. Va deixar una escletxa d’obscuritat, un forat petit que ella mantenia obert amb el dit ben encaixat com un tap, o més ben dit, com si fos un trosset de fil nuat a part i part del buit per recordar el camí. Al principi tenia por de traure’n el dit. Amb el temps, el forat l’anà engolint.
dimarts, 21 de febrer del 2012
diumenge, 19 de febrer del 2012
A L’HIVERN, AL PLAER PEL PÈL
On hi ha pèl hi ha mel!
Quan arriba el fred tinc la gran sort d’experimentar un plaer extasiant, jo li dic el plaer pel pèl, el que em connecta amb l’essència de les meves avantpassades, les primeres dones sobre la terra, les que es deixaven de punyetes i seguien el més pur instint animal. Cada hivern tinc la necessitat d’embolcallar-me de pells i peluts, i deixar créixer el meu pèl com alliberament exultant. No ha estat fàcil deixar-me fluir. És fruit d’una maduració tempestuosa que finalment ha acabat amb la plena acceptació del meu cos. A l’igual que en Samsó sento l’energia del pèl, i em creixo amb vitalitat, fortalesa i autoestima. Us convido a que us deixeu aflorar amb tot el vostre esplendor. Hi ha vida punyent entre les dues celles, al llavi, a les aixelles, a les extremitats... Deixeu que proliferi i floreixi aquest bé de Déu que tenim entre les cames!
L’hivern és temps de catifes on rebolcar-nos i donar sortida a la bèstia que portem dins.
Quan arriba el fred tinc la gran sort d’experimentar un plaer extasiant, jo li dic el plaer pel pèl, el que em connecta amb l’essència de les meves avantpassades, les primeres dones sobre la terra, les que es deixaven de punyetes i seguien el més pur instint animal. Cada hivern tinc la necessitat d’embolcallar-me de pells i peluts, i deixar créixer el meu pèl com alliberament exultant. No ha estat fàcil deixar-me fluir. És fruit d’una maduració tempestuosa que finalment ha acabat amb la plena acceptació del meu cos. A l’igual que en Samsó sento l’energia del pèl, i em creixo amb vitalitat, fortalesa i autoestima. Us convido a que us deixeu aflorar amb tot el vostre esplendor. Hi ha vida punyent entre les dues celles, al llavi, a les aixelles, a les extremitats... Deixeu que proliferi i floreixi aquest bé de Déu que tenim entre les cames!
L’hivern és temps de catifes on rebolcar-nos i donar sortida a la bèstia que portem dins.
dimecres, 15 de febrer del 2012
diumenge, 12 de febrer del 2012
dilluns, 6 de febrer del 2012
dissabte, 28 de gener del 2012
dilluns, 2 de gener del 2012
dilluns, 19 de desembre del 2011
dimarts, 22 de novembre del 2011
Som parella
Si dónes un pas endavant, jo aixeco l'altre peu.
....................................
A quatre peus.
Moltes empremtes.
Jordi Dorca
.............................
Viure compassant
nous anhels i petjades.
Els fruits maduren.
Carme
Acompanyats
agilitzem
les passes.
Gemma
En companyia
tot sembla més suau.
La vida és blava.
Novesflors
Etiquetas:
Oli
dijous, 10 de novembre del 2011
HOMENATGE A MONTSERRAT ROIG
Em va mirar als ulls i després d’intercanviar unes paraules em va dedicar el llibre. Sempre he pensat que gaudia del moment, per a ella, aquell, era el seu temps de les cireres. Recordo l’instant… i a ella com la mateixa fruita:
Petites joies d’estoig vermell
sucoses, encara amb olor de flor,
encara amb record d’arbre assaonat.
No pateixis per elles,
són alegria en la paraula perpètua,
són dolces fins al moll de l’ós.
Són cireres.
Petites joies d’estoig vermell
sucoses, encara amb olor de flor,
encara amb record d’arbre assaonat.
No pateixis per elles,
són alegria en la paraula perpètua,
són dolces fins al moll de l’ós.
Són cireres.
Etiquetas:
Oli
dijous, 27 d’octubre del 2011
Autoretrat
Diminuts mons aquosos
nien als teus cabells
mentre em llences una mirada
saciada de vaixells.IG..........................................En una banda ocells.
A l'altra, flors.
I, al bell mig,
solcant el mar profund
dels teus ulls,
veles de vaixells.Barbollaire
dimarts, 18 d’octubre del 2011
dijous, 13 d’octubre del 2011
diumenge, 2 d’octubre del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)