Em va mirar als ulls i després d’intercanviar unes paraules em va dedicar el llibre. Sempre he pensat que gaudia del moment, per a ella, aquell, era el seu temps de les cireres. Recordo l’instant… i a ella com la mateixa fruita:
Petites joies d’estoig vermell
sucoses, encara amb olor de flor,
encara amb record d’arbre assaonat.
No pateixis per elles,
són alegria en la paraula perpètua,
són dolces fins al moll de l’ós.
Són cireres.
Petites joies d’estoig vermell
sucoses, encara amb olor de flor,
encara amb record d’arbre assaonat.
No pateixis per elles,
són alegria en la paraula perpètua,
són dolces fins al moll de l’ós.
Són cireres.
Hola passaré més sovint...ets una artista! com ho era la Roig...encomanes optimisme en el teu homenatge , la nena amb les cireres d'arracada...preciós!
ResponEliminaQuin homenatge més preciós, Maijo!
ResponEliminaUn quadre que m'agrada molt, amb un somriure encomanadís i la festa de les cireres per arracades!
Gràcies perm compartir un moment teu i també la dedicatòria
Ostres! això és un completo! quadre fantàstic.. belles paraules.. dedicatòria personal.. i la poesia.. avui no un 10 no.. avui un 25!
ResponEliminapet o nassos!
Quina meravella, Maijo. Diria que la Montserrat ben bé que us acompanya a tu i a la Imma en aquest bocí de xarxa.
ResponEliminaA la vida, veig que també.
Em planto les arracades, d'acord?
Un petó per les tres! :)
Quin homenatge tan bonic i personal!
ResponEliminaI les arracades de cireres m'han retornat a la infantesa quan la meua mare me les posava sempre que menjàvem cireres.
Molt bonic el quadre com sempre maijo, i les cireres d'arracades , on penge el teu agraïment a la Montserrat Roig. Un abraç molt dolç.
ResponEliminaQuina il•lusió tenir un llibre dedicat per la Montserrat Roig!!!
ResponEliminaBonic poema, i original posada en escena del quadre. Felicitats.
Un treball amb el tremp i tendresa de la teva sensibilitat...
ResponEliminaDes del far una abraçada sense cireres.
onatge
Quin regal aquesta dedicació. Em recomanaries la lectura del llibre?
ResponEliminaEl poema dolcíssim i d'exquisit sabor com el de la fruita protagonista.
Petonàs i molts records per a l'Imma.
Una joia, una perla, un ramell de mots.
ResponEliminaPreciós Maijo!!! m'encanta tot tot i tot :))
ResponEliminaPetonàs
És curiós veure com canvia la signatura de la Montserrat Roig universitària a la Montserrat Roig autora, que ha de signar molts i molts llibres.
ResponEliminaCamí de la sincreció!
Un homenatge sensacional. M'ha fet gràcia veure la dedicatòria del llibre... a l'anyh 80! El quadre és preciós. Un petó, MAIJO.
ResponEliminaQuins comentaris més agraïts heu fet! Jo no puc ser menys, i us dono les gràcies, per a mi ha estat un plaer participar en l'homenatge a Montserrat Roig. M'ha servit per a fer un viatge al passat, i entendre que el meu temps de les cireres sempre serà present.
ResponEliminaLa vida és una gran escola!