GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
|
Sota el mateix cel
dues realitats:
La meva insignificància
que em permet confondre'm amb l'univers,
i la meva diferència
que em permet ser i crear el meu propi univers. |