Translate

GINO-ART

Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dilluns, 27 de febrer del 2012




La Mireia havia vist partir al seu pare, li costà cinc dies acomiadar-se’n. Com qui no vol deixar la son, el pare s’esmunyí del seu costat amb els ulls tancats. A sobre el llit quedaren les sabates i el vestit. Va deixar una escletxa d’obscuritat, un forat petit que ella mantenia obert amb el dit ben encaixat com un tap, o més ben dit, com si fos un trosset de fil nuat a part i part del buit per recordar el camí. Al principi tenia por de traure’n el dit. Amb el temps, el forat l’anà engolint.

dimarts, 21 de febrer del 2012

diumenge, 19 de febrer del 2012

A L’HIVERN, AL PLAER PEL PÈL

On hi ha pèl hi ha mel!


Quan arriba el fred tinc la gran sort d’experimentar un plaer extasiant, jo li dic el plaer pel pèl, el que em connecta amb l’essència de les meves avantpassades, les primeres dones sobre la terra, les que es deixaven de punyetes i seguien el més pur instint animal. Cada hivern tinc la necessitat d’embolcallar-me de pells i peluts, i deixar créixer el meu pèl com  alliberament exultant. No ha estat fàcil deixar-me fluir. És fruit d’una maduració tempestuosa que finalment ha acabat amb la plena acceptació del meu cos. A l’igual que en Samsó sento l’energia del pèl, i em creixo amb vitalitat, fortalesa i autoestima. Us convido a que us deixeu aflorar amb tot el vostre esplendor. Hi ha vida punyent entre les dues celles, al llavi, a les aixelles, a les extremitats... Deixeu que proliferi i floreixi aquest bé de Déu que tenim entre les cames!

L’hivern és temps de catifes on rebolcar-nos i donar sortida a la bèstia que portem dins.

dimecres, 15 de febrer del 2012

diumenge, 12 de febrer del 2012

dilluns, 6 de febrer del 2012

El senyor Quim i la senyora Esperança



Surten a passeig abans de sopar.
El marit és prim, tot un figurí.
La muller és alta, una donassa.
Semblen sortits de la capsa,
amb somriure de mudar.

I. G.