Quan arriba el fred tinc la gran sort d’experimentar un plaer extasiant, jo li dic el plaer pel pèl, el que em connecta amb l’essència de les meves avantpassades, les primeres dones sobre la terra, les que es deixaven de punyetes i seguien el més pur instint animal. Cada hivern tinc la necessitat d’embolcallar-me de pells i peluts, i deixar créixer el meu pèl com alliberament exultant. No ha estat fàcil deixar-me fluir. És fruit d’una maduració tempestuosa que finalment ha acabat amb la plena acceptació del meu cos. A l’igual que en Samsó sento l’energia del pèl, i em creixo amb vitalitat, fortalesa i autoestima. Us convido a que us deixeu aflorar amb tot el vostre esplendor. Hi ha vida punyent entre les dues celles, al llavi, a les aixelles, a les extremitats... Deixeu que proliferi i floreixi aquest bé de Déu que tenim entre les cames!
L’hivern és temps de catifes on rebolcar-nos i donar sortida a la bèstia que portem dins.
Je, je, je... maijo, quina gràcia que m'has fet! Mare meva, si sabessis... com t'entenc... a l'hivern jo també em deixo de depilar, em deixo força... a vegades massa? Però tu em dius que no que no és massa... doncs au, endavant que encara queda una mica d'hivern!
ResponEliminaJe, je, je... me'n vaig rient!
I després em pregunto perquè coi he d'explicar jo aquestes bestieses als comentaris. Déu meu quina vergonya! :)
EliminaA mi que m'has semblat tan espontània i desinhibida! Vergonya de què? si has comentat divinament.
EliminaUna abraçada, tremenda!
Doncs, em ve molt bé un abraçada tremenda... m'hi afegeixo de seguida... una abraçada per a tu maijo!
EliminaJa,ja,ja la és el subconscient Carme, pero molt bona,m' has fet riure.
ResponEliminaMaijo on hi ha pel hi ha alegria no? dons aixo, no sé tampoc es per fer-se tirabuixons pero ...
Una cosa si et dire, a mi els homes m' agraden sense depilar, res de mariconades.
Si és veritat això que dius de "on hi ha pèl hi ha alegria" et diré que ara mateix sóc molt feliç.
EliminaM'alegro d'haver compartit riures, Marta!
EliminaEscolteu estava jo pensant, tirabuixons potser no, pero i un cardat??? jajaja.
ResponEliminaTot hi cap, Marta! Segons on el deixem créixer, el pèl, naturalesa de cardat ja la té. :D
EliminaAhir vaig intentar comentar i no vaig poder!!!
ResponEliminaM'encanta aquest post maijo!!! hehehehe!! Jo també sóc de les del pèl d'hivern! Quan eram adolescents sempre deiem... "Digan lo que digan los pelos del ..... abrigan!!" Doncs això.... ;)
Molt bona aquesta, Alba! Seguint la teva cançoneta afegiria "Digan lo que digan... los demáaas". Una abraçada i a seguir criant pèl.
EliminaJo, per celebrar el Carnestoltes, m'he comprat un pot de xampú d'aquell del cavall, que diuen que va tan bé. Però no porta mel!
ResponEliminaPer aquí també notem el Carnestoltes, això és la disbauxa total!
EliminaAquest xampú no en du de mel, la mel ets tu. Entre tots, si ens afiliem, podríem muntar un negoci de perruques.
;)
ResponElimina:) :) :) :) :)
ResponEliminaEstà bé això,poder descansar almenys a l'hivern d'aquesta condemna d'estar sempre sense pels,jo també ara a l'hivern m'hi apunto a la rebelió, més per mandra que per una altra cosa. Besets.
ResponEliminaD'acord Rosana, et poso a la llista.
EliminaPetonets.
Me enamoré! Cuanta sutileza! Y leer en Catalán, aunque no lo entienda del todo. Un abrazo.
ResponElimina¿Sutileza? Igual no entendiste bien. Gracias, un abrazo ;)
EliminaHablaba de la escritura, claro...
ResponEliminaEra broma. Te guiñaba el ojo como la mujerona del dibujo. Una abrazo.
ResponElimina