Translate

GINO-ART

Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Hay algo serio y roto que quedó por pasar a un centímetro de mi boca, rozando apenas los labios. Más allá de lo perdido ya no anidaron las aves y los girasoles quedaron por siempre quietos.

dimecres, 28 de febrer del 2018

MAMÀ BROU a Vilanova i la Geltrú






Una nova presentació de Mamà Brou que ja és passat! 
La trobada va ser espectacular gràcies a tots els que hi varen ser i també a la gentilesa de la Biblioteca Armand Cardona Torrandell, que ens ho van posar molt fàcil. La sala on vam presentar Mamà Brou estava envoltada de quadres originals de l'Armand Cardona Torrandell. Tot un luxe! Us en deixo dues fotografies.
La tarda va estar plena de sorpreses. Em vaig retrobar amb gent que no havia vist des de feia molts i molts anys. Va ser una presentació perfecta en tots els aspectes. En Francesc Pasqual em va regalar un discurs ple de sensibilitat, mentre la Teresa Izquierdo li feia costat amb les lectures del conte.
L’editora, Montse Virgili, molt amablement, també va dir unes paraules.
El vídeo, preparat per a l’ocasió, va posar punt i final a l’acte.

Us deixo una petita part del discurs de presentació d’en Francesc Pasqual, que podreu llegir en la seva totalitat a EIX , diari.cat :

 “La llibertat enllà del temps s’expressa de forma quotidiana a partir del ritual depurador del bany i en l’abandó dels rellotges, del sentit tenallant de pas del temps que s’esdevé els diumenges, on és tradicional i signe de dia festiu especial el fet d’esmorzar amb xocolata desfeta, tal i com fan els Brou. I és aquí on comença el seu particular ritual, la litúrgia que vehicularà l’expressió apassionada dels sentiments i les emocions.”
“El cos és tractat dins un context que va més enllà del que coneixem com a cultura, i que es pot enquadrar en un vast patrimoni natural, còsmic, que ens conforma i constitueix, i que, de fet, és l’oportunitat  permanent que tenim d’adonar-nos que, a ple dret, formem part de l’univers. I és al cultiu d’aquesta sensació —i ben al marge de demanar-se si el que fan està bé o malament, si està ben vist o no, i quin sentit té...—, a què es lliuren els Brou amb tota naturalitat, i seguint fil per randa (això sí) els passos del seu propi ritual, de la seva llibertat.”