GINO-ART

Aquest Sant Jordi, mentre els carrers s’omplen de llibres acabats d’imprimir i de signatures mediàtiques, jo vull parlar dels llibres que no hi són, no per falta d’originalitat o de sentit, sinó perquè no tenien padrí. I és que Sant Jordi és una barreja de romanticisme cultural i un engranatge comercial implacable que no sempre reflecteix el talent. L'objectiu d'aquest post és fer una reflexió profunda, no un atac frontal. Els boscos es converteixen en pàgines a un ritme vertiginós. I em pregunto, seriosament, si tot el que es publica mereix el sacrifici de la natura. Aquesta imatge que veieu és part d'un projecte de fa temps. El nostre "fill" de paper. Avui, li he fet arribar la llum. Les imatges són delicades, tendres… treballades exclusivament amb la tècnica del llapis. “El relat ens retorna a aquells moments de la vida on l'única moneda de canvi vàlida és el temps compartit i la curiositat genuïna per l’altre.  No trobareu grans discursos morals; la lliçó ...