Com corre, aquest camallarg
La vida sorgeix d’entre els dits mentre premo les tecles d’aquest ordinador. Amb aquest gest tan solitari constato la meva existència i, de cop, se’m fa estrany no haver dedicat mai un post en aquest blog al conte Com corre, aquest camallarg , d’Imma Ginovart i jo mateixa. Sostinc a les mans el primer exemplar dedicat i signat per l’editor. Podria semblar un moment idíl·lic, però els records no sempre ho són. Només una edició de 1.000 exemplars va sobreviure al pas del temps. Han passat vint-i-quatre anys i, entre moltes altres coses, també ha quedat enrere la persona que jo era. Tot i això, en mantinc l’essència… i diria que millorada. Imma Ginovart hi narra una història amable i costumista: les vacances d’estiu d’una nena, Carolina, a casa dels avis, enmig dels escenaris paradisíacs del delta de l’Ebre. Aquest llibre té un interès especial per a nosaltres. Hi ha un paral·lelisme evident amb les nostres vivències: noms de personatges, llocs, detalls… Molts elements que em van permetre...
