GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
LA CREACIÓ
CREACIÓ
- Acte de crear, fer sorgir del no-res. Traure el cap i a poc a poc deixar aparèixer la resta del cos.
- Allò que ens passa, mentre la vida també passa.
- En un blog, o en qualsevol altra plataforma digital: acte altruista, acte generós (sinònims d'acte idiota per als delinquents).
Amb tu, no tinc remei !... sempre em sorprens amb les teves noves creacions i ara , amb l'animació i tot !. ;)
ResponEliminaLes teves definicions son ben encertades. La primera quasi acadèmica, la segona més filosòfica i la tercera...bé , diguem-ne "realista" i amb la teva ironia final, és magistral !...penso com tú ! hehehe
Una abraçada ;)
Artur,
EliminaTu només em vols donar alegries. Ets noble i el post no acaba d’estar complert sense la teva intervenció. El post t’espera i jo, evidentment, també.
Mil gràcies per aquest anàlisi tan ben intencionat i sempre encoratjador que fas. T’has guanyat el títol de comentarista d’honor ;)
Una abraçada.
Vaig llegir Sebastià Serrano a El regal de la lectura dient que, contràriament al que es pensa, la creació no sorgeix del no-res, sempre hi ha un "caldo de cultiu".
ResponEliminaBé, Helena. Aquest pensament és llògic, hi ha habilitats personals, vivències, coneixements... que formen part de nosaltres, però la creació també té quelcom de màgic, la pèrdua de la consciència individual, convertir-se en instrument d’una consciència més gran... Parlo de ser observadora, canalitzadora, i veure aparèixer davant teu una realitat nova, i no deixar de sorprendre’s. L’atzar, la consciència universal... també forma part de la creació. Subratllo la pèrdua de l’Ego. Justament és el que he volgut il·lustrar amb aquesta animació, un sorgir per a tornar a desaparèixer, quelcom molt efímer. Nosaltres també som creació.
EliminaRecordo una entrevista feta fa molt temps a Imma Monsó on deia que ella escrivia allò que li dictava una veu interior, sense que el seu pensament intervingués.
Hi ha molt per parlar...
Tinc un poema que també va del mateix,
Una mà trenca el silenci de la nit.
Endormiscada,
acoloreix un dibuix.
Es desplaça segura
per les vores de les línies,
es diria que tingués ulls.
Potser li hauria de posar un nom.
Gràcies per la teva aportació ;). Llegiré el llibre.
Gràcies per aquesta animació d'un dels teus dibuixos, Maijo.
ResponEliminaI per la reflexió que en fas des de la teva escletxa.
Gràcies sempre a vosaltres, Xavier, que m'acompanyeu en aquest transitar.
Elimina