GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
ELS PLAERS DE L'HIVERN. Segona part.
Seure's al costat de la llar de foc...
ResponEliminaPetonet!
M'estàs xafant la propera entrega...! Tararí que te vi!!
EliminaEm quedo amb el segon.... oh! però si encara no n'he fet cap aquest any!
ResponEliminaVa que ja fas tard...!
EliminaJo també em quedo amb el segon!! Diumenge passat vaig fer la primera i..... que bons que els trobes després d'un any sense tastar-ne!!
ResponEliminaI sembla que no potser, i van entrant, entrant. Mal és que després han de sortir.
EliminaNomés em falta l'últim, de plaer. El considero inassolible.
ResponEliminaVoto pel segon. Veig que hi ha unanimitat.
Com ens agrada endrapar! :)
EliminaHi estic d'acord amb tots i cadascun d'ells
ResponEliminaara, espero la tercera part...
bon vent
continuarà...
Elimina... i bona vela!
Jo també em quedo amb el segon. No em queda altre remei... hahahah (I ben content, eh?? :P)
ResponEliminaNoi, qui no es conforma...! N'estic completament segura que estàs diví. Una abraçada.
EliminaTots i mes, tot el que sigui plaer, benvinguts!!!!!
ResponEliminaQue vinguin, que vinguin!
Elimina