Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
Seure's al costat de la llar de foc...
ResponSuprimeixPetonet!
M'estàs xafant la propera entrega...! Tararí que te vi!!
SuprimeixEm quedo amb el segon.... oh! però si encara no n'he fet cap aquest any!
ResponSuprimeixVa que ja fas tard...!
SuprimeixJo també em quedo amb el segon!! Diumenge passat vaig fer la primera i..... que bons que els trobes després d'un any sense tastar-ne!!
ResponSuprimeixI sembla que no potser, i van entrant, entrant. Mal és que després han de sortir.
SuprimeixNomés em falta l'últim, de plaer. El considero inassolible.
ResponSuprimeixVoto pel segon. Veig que hi ha unanimitat.
Com ens agrada endrapar! :)
SuprimeixHi estic d'acord amb tots i cadascun d'ells
ResponSuprimeixara, espero la tercera part...
bon vent
continuarà...
Suprimeix... i bona vela!
Jo també em quedo amb el segon. No em queda altre remei... hahahah (I ben content, eh?? :P)
ResponSuprimeixNoi, qui no es conforma...! N'estic completament segura que estàs diví. Una abraçada.
SuprimeixTots i mes, tot el que sigui plaer, benvinguts!!!!!
ResponSuprimeixQue vinguin, que vinguin!
Suprimeix