METAMORFOSI

Soc un cabdell d’enfilalls tibants

-s’esquinça la carn-

Viatjo en espiral.

És un viatge d’eixida

on no s’escolta cap plany.

Nua de pell,

em perdo per trajectes intransitats.

Vola, el trist ocell! S’allunya cel enllà

cercant el blau, més blau
del mar.

-temps de confinament-

CONFINAMENT

S´han humanitzat les cases.

Ara respiren,

germinen flors.

Vesteixen emmidonades,

empolainades com mai.

Parlen, riuen, canten lloances,

musiquen tonades de festa major.

Apa, alcem-nos!

Piquem de mans!

Sortim al balcó!

Són dies de germanor.