Amb el pinzell a la mà creuo l’estança i el llenç, conscient que també creuo aquest dia i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
¡Silencio, silencio! Por favor, no hagan ruido que despuntó de colores, de garabatos infantiles, de trazados de pastel, de lienzo fugaz y fino. Hablen bajo. ¡No griten, por Dios! que el día de hoy amaneció muy niño.
diumenge, 21 de març de 2010
Hoy busco inspiración por donde sea, creo que se me escapa cuando sonrío, guiño un ojo o me pica la oreja. Todo es tan frívolo que nada me inspira nada. Picor, dolor, vértigo,ansiedad... pero inspiración, no. ¿Tal vez bajo el mantel?
dijous, 18 de març de 2010
A la nit dels vençuts li sobren hores malbaratades, perdudes, hores de tomba i gira.
El llit es fa petit i la nit llarga.
Voldries veure el sol creuant la teva cambra de paret a paret, amb una ratlla nítida que separés la nit del dia.
I en aquell espai on suren somnis, on tristesa i alegria no tenen nom, perquè res té nom, la vida és un fil de sorra imperceptible i gastat.
I.G.
diumenge, 14 de març de 2010
Esta noche, noche de domingo,
parece que oscureció antes.
La luna de papel que amparaba mis versos
desapareció en las sombras,
también la mano que garabateaba
cayó en el negro abismo.
Toco fondo,
desde allí te escribo.
divendres, 12 de març de 2010
Mis pies se aligeraron, ya no levantan polvo cuando andan.