Amb el pinzell a la mà creuo l’estança i el llenç, conscient que també creuo aquest dia i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
diumenge, 14 de març de 2010
Esta noche, noche de domingo,
parece que oscureció antes.
La luna de papel que amparaba mis versos
desapareció en las sombras,
también la mano que garabateaba
cayó en el negro abismo.
Toco fondo,
desde allí te escribo.
divendres, 12 de març de 2010
Mis pies se aligeraron, ya no levantan polvo cuando andan.
