Translate

GINO-ART

Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimecres, 4 de desembre del 2013

dimecres, 6 de novembre del 2013

El temps em passa per sobre


Si em miro al mirall
no em reconec.


"Más que la edad
hay caras que reflejan
todo lo que perdieron".

Luis García Montero

diumenge, 11 d’agost del 2013

PENSES QUE ESTÀS SOL QUAN SEMPRE HI HA ULLS QUE ET MIREN




Formem part d'una cosciència superior on observat i observador són una mateixa cosa.

dilluns, 8 de juliol del 2013

DUALITAT

Sota el mateix cel
dues realitats:
La meva insignificància
que em permet confondre'm amb l'univers,
i la meva diferència
que em permet ser i crear el meu propi univers.

dimarts, 4 de juny del 2013

RIALLES A L'AIRE

Com diminuts cors,
volves d'amor
amaren la tarda.
Tu,
jo...
I el petit, on és?

(Als meus amics vilanovins, Franc, Eli i Jeroni)

dimecres, 17 d’abril del 2013

SOBREVOLANT



Em porta la memòria
sobrevolant un cel.

Em porta el record
com a cua de cometa,

i com ocell
lligada al vent, volo.

dijous, 14 de març del 2013

LA MODISTA



A la saleta petita
cus i cus la modista.

A l’hivern treballa amb llanes,
amb franel•les i velluts
i a l’estiu, ben enganxada
a la brisa del balcó,
combina teixits de cotó.

Quan és de nit a casa
una ràdio amb veu baixa
acompanya les puntades
que obren camí entre sedes i sarges.

D’aquella tela estampada
en va surtir un vestit
i de l’altra de mig temps,
un abric llarg i vermell,
que una clienta va lluir
en una festa de casament.

A la saleta petita
cus i cus la modista.

Imma Ginovart


dilluns, 25 de febrer del 2013

RETROALIMENTADA

Anhelava l'aroma blau
d'antuvi,
els colors més purs de la infantesa.

En silenci
reprenia camins de pedra picada, però
les pinzellades eren noves.

dilluns, 11 de febrer del 2013


Un ball d'orenetes
dibuixa al cel dolces espirals.
A la pista blava
s'hi entrellacen sendes de temps passats
i per venir.

Tanco el ulls
amb un gest suau,
com qui clou el dia.
Tinc sort,
ja no hi ha ventades fortes.

La desmemòria amoreseix la tarda.

....................................................


Les espirals que les orenetes
dibuixen al cel són velles.

No les refacis en el somni,
ni amb llapis dur les esbossis
com el tro i el llampec en el retret.

El vol, el traç, l'alosa,
tot es perdrà en la tempesta,
així que esbrinis què té l'oreneta
que tant desfici en el vol et dóna.

                                     Cantireta