GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
M'encanta!
ResponEliminaY quizá, todo es según cómo se mire. Un abrazo!
ResponEliminaI quins ulls!
ResponEliminaI que interessant cultivar aquesta capacitat d'estar atent a tanta vida que ens envolta!
ResponEliminaGràcies, Maijo, per recordar-nos-ho. Petonets.
Doncs sí, bon recordatori. Aquesta és, suposo, la manera de ser més lliures. Sabent-ho sempre.
ResponEliminaQuànta força es desprén d'aquesta imatge!!!
ResponElimina