Translate

GINO-ART

Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Hay algo serio y roto que quedó por pasar a un centímetro de mi boca, rozando apenas los labios. Más allá de lo perdido ya no anidaron las aves y los girasoles quedaron por siempre quietos.

diumenge, 11 d’agost del 2013

PENSES QUE ESTÀS SOL QUAN SEMPRE HI HA ULLS QUE ET MIREN




Formem part d'una cosciència superior on observat i observador són una mateixa cosa.

Publicado por en 20:00

6 comentaris:

  1. Josep11 d’agost del 2013, a les 21:46

    M'encanta!

    ResponElimina
  2. Darío12 d’agost del 2013, a les 15:59

    Y quizá, todo es según cómo se mire. Un abrazo!

    ResponElimina
  3. Helena Bonals12 d’agost del 2013, a les 16:43

    I quins ulls!

    ResponElimina
  4. Imma Ginovart20 d’agost del 2013, a les 21:06

    I que interessant cultivar aquesta capacitat d'estar atent a tanta vida que ens envolta!

    Gràcies, Maijo, per recordar-nos-ho. Petonets.

    ResponElimina
  5. Jordi Dorca21 d’agost del 2013, a les 17:07

    Doncs sí, bon recordatori. Aquesta és, suposo, la manera de ser més lliures. Sabent-ho sempre.

    ResponElimina
  6. rosana26 d’agost del 2013, a les 17:56

    Quànta força es desprén d'aquesta imatge!!!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)