GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
 
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
 
          
        
          
        
PENSES QUE ESTÀS SOL QUAN SEMPRE HI HA ULLS QUE ET MIREN
|  
 | 
| 
Formem part d'una cosciència superior on observat i observador són una mateixa cosa. | 
 
 
 
          
      
 
 
M'encanta!
ResponEliminaY quizá, todo es según cómo se mire. Un abrazo!
ResponEliminaI quins ulls!
ResponEliminaI que interessant cultivar aquesta capacitat d'estar atent a tanta vida que ens envolta!
ResponEliminaGràcies, Maijo, per recordar-nos-ho. Petonets.
Doncs sí, bon recordatori. Aquesta és, suposo, la manera de ser més lliures. Sabent-ho sempre.
ResponEliminaQuànta força es desprén d'aquesta imatge!!!
ResponElimina