GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
Qué hermosa forma de decir nuestra fragilidad y a la vez nuestra maravilla. Ni hablar de la ilustración que hipnotiza. Un abrazo.
ResponEliminaGracias, Darío. por acompañarme y favorecerme tan amablemente. Un abrazo y buen verano.
EliminaM'encaten les teues il.lustracions.
ResponEliminaUn plaer saber-ho! Gràcies, Jpmerch. Bon estiu!
EliminaM'encanta la reflexió (i la il·lustració).
ResponEliminaGràcies, novesflors. Sempre és agradable compartir-ho amb tu.
EliminaEn efecte, tot depèn de l'escala en què ens considerem. Mirats de lluny, som insignificants, mirats de prop, es revelen les condicions que ens fan únics i irrepetibles. Mirats de molts més a prop, a nivell microscòpic, novament resultaríem indestriables, si prescindim de la lectura detinguda dels codis genètics.
ResponEliminaHe estat fa uns dies a un observatori astronòmic i em sentia desbordat per la grandària de la visió còsmica, per les mesures en unitats llum.
Magnífic dibuix dela granoteta i el cargol. Quins colors!!!! (per cert, es deuen distingir entre elles les granotes?).
Una abraçada, Maijo!
Gràcies, Eduard, per aportar el teu comentari. Que interessant observar l'Univers!
EliminaEn resposta a la teva pregunta, sempre he pensat que sí, que la diferència hi és i en són conscients, com qualsevol altre ésser, però ves a saber...
Una abraçada i bones vacances.
Sí, tot depén del cristal de que ens mirem. Quin bonic dibuix, com sempre Maijo. Un abraç.
ResponEliminaGràcies, Rosana. L'observador també té molt a veure. Una abraçada,
EliminaLa meditació que dèiem.
ResponEliminaI és fructífera.
Com la magrana.
Hola, Jordi! Em fas pensar! I al cap d'una estona me n'adono que no cal pensar tant. La meditació resol moltes qüestions.
EliminaUna abraçada i bon estiu.
M'agrada tant el dibuix com la reflexió escrita. Jo que he tingut la sort de veure tot el quadre, he gaudit amb tots els universos que hi apareixen. Enhorabona!
ResponEliminaGràcies, Imma. Sé que no ets imparcial i ho mires tot amb bons ulls.
EliminaQue cert el que dius. El dibuix és encantador i molt simpàtic.
ResponEliminaPetonet, Maijo!
Un plaer saludar-te, Gemma, i desitjar-te un bon estiu. Petonets.
EliminaEl món està ple de dualitats..... suposo que és la gràcia de tot plegat!
ResponEliminaMagnífica il·lustració i preciós escrit! Mua!
Gràcies, Alba. Sí, fa gràcia: Les dualitats ens mantenen en equilibri.
EliminaUna abraçada i petonet.
Para tot arriba un moment en què la dualitat es converteix en unitat, i l'univers i el nostre univers passen a ser el mateix. Al teu dibuix, preciós, li pots afegir mes granotes, alguna mosca, fins i tot papallones, fent que creixi aquest petit univers al mateix temps que creixes tu com a persona i ens ajudes a créixer als que gaudim contemplant els teus dibuixos.
ResponEliminaÉs evident que posseixes un talent poc habitual: la clarividència.
EliminaPapallones al quadre no n'he vist, però n'he sentit a l'estómac milers de vegades mentre dibuixava. La mateixa inspiració es podria representar com una papallona. També hi ha persones que aletegen com a papallones al nostre voltant, i el suau ventijol esdevé huracà, detonador de transformació i canvi.
Gràcies, per la teva aportació.
Que el canvi sigui per a bé. Gracies per sentir les papallones.
Elimina