GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
RETROALIMENTADA
 |
Anhelava l'aroma blau
d'antuvi,
els colors més purs de la infantesa.
En silenci
reprenia camins de pedra picada, però
les pinzellades eren noves. |
Retroalimentada dels ulls tristos.
ResponEliminaUna meravella de dibuix, maijo! Un plaer veure les teves pinzellades.
Una abraçada, bonica!
Gràcies, Carme.
EliminaEl plaer és meu. Una abraçada.
Cada cop que ens mostres un dibuix em quedo amb la boca oberta! Si algun cop em ve la gana incontrolada provaré de retroalimentar-me a veure què tal! :-)
ResponEliminaPtonets!!
Alba, si mai et passa, comparteix-ho, si us plau.
EliminaPetonets.
Reprendre els colors de la infantesa és oblidar coses supeèrfluex, càrregues i motxilles innecessàries, avançar amb peus nus sobre la pedra nua, però no recuperar de la innocència més que la capacitatd e mirar. tenim encara el bagatge del que tot el que hem vist ens ha deixat per nos er repetiió del que ja vam viure 8o entreveure), per renovar-nos i d'alguna manera, per modesta que sigui, renéixer. La pinzellada, en efecte, recull en el gest aquesta saviesa adquirida, lleugera i eficaç.
ResponEliminaJa puc oblidar sense problemes. Després de llegir-te me n'hi vaig, i ben lleugera.
EliminaUna abraçada, Eduard.
Lo mismo, siempre nuevo...Un abrazo.
ResponEliminaVeo que entendiste :-). Un abrazo, Darío.
EliminaEls colors de la infantesa, pintats des de l'ara, guanyaran un altra consistència, la de la saviesa adquirida al llarg de les vicissituds viscudes.
ResponEliminaI tant! Això espero ;-)
EliminaGràcies, Novesflors.
El bell retorn, Maijo.
ResponEliminaLa infantesa que sempre torna.
I com m'agrada! Gràcies, Jordi.
Eliminam'encanta el dibuix es preciós... però jo m'estimo més alimentar-me des de fora, no del que ja tinc...un petó.
ResponEliminaGràcies, Kira. I jo que penso que tens un món interior tan substanciós! Un petonet.
EliminaM'agradaria passejar-me entre eixos bucles tan ben trenats i després enlairar-me a les ones del cel. Besets Maijo!
ResponEliminaAmb la capacitat d'inventiva que tens segurament que has anat i has tornat mil vegades.
EliminaPetonets, Rosana.