
Al mirall un gest cansat, un dibuix, un gargot, quatre línies mal fetes. Fa mal aquest esguard que es tanca. D’un lliri blau he esdevingut ocell de cendra. ..................................................................................
És evident que el traç, el llenguatge de la línia, ha fet possible que ens puguem reconèixer en les nostres emocions. Quan exterioritzem tot aquest bullici interior mitjançant la simbologia d'un traç, en fem de la creació una eina comunicativa.
El llenguatge ens allibera i ens apropa, fa que interactuïn mons paral•lels. Les primeres manifestacions gràfiques de l’ésser humà daten del Paleolític superior o del Neolític (10.000 a. C.), abans dels sistemes d’escriptura. A aquestes manifestacions artístiques que són purament dissenys simbòlics gravats a les roques, se’ls ho diu Petroglífics. La paraula petroglífic prové dels termes grecs petros (pedra) y glyphein (tallar).
M’agrada pensar que el primer art segueix encara latent en cada expressió del sentiment. No val a dir:“Sóc negat per al dibuix”, “Jo no sé dibuixar ni el punt d’una i”. Un dibuix pot ser només una línia, el rabet d’una "
a" que s’allarga i es cargola i es converteix en flor, en un nou projecte, en un altre punt de vista o en el vell camí que ens apropa als nostres avantpassats. Una paraula acompanyada d’un dibuix és un detonant per a la imaginació, un instrument més per arribar a l’altre. Deixa’t portar!
Contestant a l’aportació de Gemma i de Rosana, aquest dibuix va sorgir així.