Vivo en la noche
y no consigo dormirla.
El corazón rechaza cualquier indicio
de sueño.
Nada me llevo que no te di antes.
Miro mis manos apenas visibles.
De las tuyas, ni rastro.
Muero en la noche y en las luces
de la ciudad que empiezan a apagarse.
Cruje la casa.

L'Amor

No en tinc de poemes d’Amor,
vaig deixar de creure-hi fa temps.
Sé que l’Amor no ho venç tot i
que no és cec
només una mica miop,
que li falten dents
i té la llengua molt llarga.
Que està grassonet,
li costa caminar,
i coixeja sempre.
A mi l’Amor no m’enganya,
li agrada parlar en francès
i dir-me tot melós “Je t’aime”.
Però si se t’apropa molt,
si et vol fer un petó...
li fa pudor la boca.

Que tingueu un fantàstic dia de Sant Jordi.
El dibuix d'avui és un drac que s'ha escapat del poema d'Onatge, publicat en el seu blog per la diada de Sant Jordi.

Us convido a visitar el blog de la meva germana:

http://racodelacoach.blogspot.com/

on hi participo amb els dibuixos.