Amb el pinzell a la mà creuo l’estança i el llenç, conscient que també creuo aquest dia i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
Em va mirar als ulls i després d’intercanviar unes paraules em va dedicar el llibre. Sempre he pensat que gaudia del moment, per a ella, aquell, era el seu temps de les cireres. Recordo l’instant… i a ella com la mateixa fruita:
Petites joies d’estoig vermell sucoses, encara amb olor de flor, encara amb record d’arbre assaonat. No pateixis per elles, són alegria en la paraula perpètua, són dolces fins al moll de l’ós. Són cireres.
Diminuts mons aquosos nien als teus cabells mentre em llences una mirada saciada de vaixells.IG..........................................En una banda ocells. A l'altra, flors. I, al bell mig, solcant el mar profund dels teus ulls, veles de vaixells.Barbollaire
Des dels fanals cau surant una atmosfera groga que atrapa els bancs solitaris. Tots no dormen.
Resplendeix una finestra amb tonalitats blaves sorgides d’una pantalla extraplana. I darrere aquell balcó obert una dona camina nerviosa, telèfon en mà.
Tots no dormen.
Una sirena creua la ciutat com un crit ferit que anunciés un dolor. Algú camina ràpid i un portal l’engoleix, mentre els seus passos porucs ressonen al carrer. S’encén un llum a l’escala i una ombra recorre el vestíbul.
Tots no dormen.
Dos feixos lluminosos s’apropen i gira la cantonada un vehicle que esberla els bassals foscos i aixeca una remor de pluja.
A dalt la lluna veu i calla I deixa la nit passar. I. Ginovart
"Amic és aquell a qui li agrada fer el bé a l’altre i desitja fer-lo, i considera que els seus sentiments són correspostos." (J.M. Reisman)
L’Amistat és una forma de l’amor. És una de les relacions interpersonals més comunes que la majoria de les persones tenen en la vida.
L’amistat neix quan les persones troben inquietuds comunes.
“No tenim obligació d’apropar-nos... no tenim per meta transformar-nos un a l’altre, la nostra finalitat és conèixer-nos i aprendre a veure i respectar a l’altre pel que és: l’oposat de nosaltres i el nostre complement”.
Us presento el meu darrer treball i així aprofito per fer una mica de propaganda d'aquest negoci. Espero que quan vegi la llum el proper més de juliol, en aquesta segona etapa de la seva vida, ho faci amb un pa a sota el braç. A hores d'ara ja deu estar a punt d'esclatar, i recordo la sensació que patia jo mateixa els darrers mesos d'embaràs, quan em sentia com una bomba de rellotgeria.
Aquest any he visitat la Fira del llibre infantil de Bolònia. Amb el post d’avui pretenc tancar carpeta, posar punt i final a l’aventura i al mateix temps fer-vos-en cinc cèntims, un petit resum de la impressió amb la que he tornat. Feia temps que m’amoïnava la por, por a la novetat, por a experimentar una llum diferent, a sortir de l’ombra protectora, a obrir massa els ulls i quedar enlluernada i potser no saber enfocar bé... Por al canvi, a entrar a un nou univers i forma-hi part, de lo desconegut, d’allò que està per arribar. Por a encaixar i no voler-ne sortir mai més. No sóc amiga de pors, així que cada vegada que la por treia les orelles m’imaginava fullejant i olorant llibres, gaudint dels treballs de grans il•lustradors, visitant exposicions, passejant pels històrics carrers de Bolònia, i la por s’esvaïa a poc a poc fonent-se per sempre. Va passar justament així. El món del llibre infantil em va eclipsar totes les pors. Hi havia una vida diferent allà dins. Una vida de colors, de formes divertides, de textures, de milers d’universos (tants com professionals) fusionats, caminant amb una mateixa il•lusió. He tornat amb unes ganes immenses d’inventar, d’imaginar, de jugar, de volar... Em vaig trobar amb cues llarguíssimes de dibuixants amb carpetes enormes, que ensenyaven els seus treballs als editors interessats en conèixer i descobrir nous genis de la il•lustració infantil. Jo també ho vaig provar, una vegada, només ho vaig fer per allò de deixar de veure les orelles al llop. Va ser com jugar a la loteria, una probabilitat entre mil. Aquest any el país invitat va ser Lituània. L’exposició estava molt ben presentada. Aquí us deixo dues fotos de la Fira, el cafè de l’il•lustrador. I la foto convencional on signo i ratifico la meva assistència (que ja l'he tret perquè m'he cansat de veure'm dreta).
dimecres, 23 de març del 2011
Tinc el color vermell circulant per les venes. Només he de tancar els ulls i nedar en el meu propi univers.
He somiat un cel vermell. Una esperança fosca s’arrelava al so de les paraules.
En veure’t, l’esperança canvià de color.
dijous, 17 de març del 2011
Ens esquitxa el temps amb cargols daurats, espirals d’un vent huracanat.
----------------------------------
Huracanat és el record, sort de la calma i parsimònia de cada cargol, i quan els records surten de la closca canten banya enfora i tot és vida i color...
Onatge
------------------------------------------------
Es cargola el temps espiral d'instants sempre tant efímer sempre eternitat.
Carme
----------------------------------
Es lleven els colors, belles són les flors, iniciem la primavera!