GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
estic flipant amb els teus treballs ! tens un art que m´apassiona Maijo. De veritat que disfruto moltissim mirant el teu blog . ART !
ResponEliminaUna abraçada artista
Uauuuu!!! Quin regalàs!!! açò ha segut el millor que m'ha passat avui!!! aquest dibuix és esplèndid, moltes moltíssimes gràcies!!!
ResponEliminaBoníssima inspiració i excel·lent dibuix! Afortunadament hi ha coses que no canvien en aquest món blogaire... Algunes inclús milloren! Petons, Maijo! ;)
ResponEliminaHola de nou, avui m'he penjat el teu dibuix a la paret del meu despatx i un altre al de la meua companya que està enfront, així cadascuna ho veiem, ens alegra molt mirar-lo!
ResponEliminaHola Maijo. Para vos tambien te deseo un feliz 2011.Como siempre, muy bello tu arte.Un abrazo.chau
ResponEliminaM'agraden els teus dibuixos!
ResponEliminaGràcies per la visita!
Salut i art!
Cassini, potser tu t'ho passes bé quan t'acompanyes dels meus dibuixos, però per a mi les teves fotografies són motiu d'inspiració.
ResponEliminaUna abraçada, estàs a casa teva.
Rosana, em fas molt contenta.
Joanfer, quina sorpresa més maca! Ja m'agrada que hi hagin coses que no canviïn!
Gracias, Gerardo. Este año también tú comenzaste con buen pie en arte. Un abrazo.
Guspira, gràcies a tu. Et visitaré més vegades. Et segueixo.