Hi ha qui s'hi llença voluntàriament. I li agrada!
Hi ha qui sempre, sempre, necessita una empenta.
Hi ha qui s'ofega en un vas d'aigua.
Hi ha a qui li agrada submergir-se.
Hi ha qui es queda a la superfície...
... i juga a surar i no mullar-se gaire.
I hi ha dibuixos que retraten, des del somriure, totes les maneres d'entrar ... al mar :)
ResponEliminaAl mar, al mar... Al maaaaaaaaaaaarr!
ResponEliminaMolt bona, Òscar!
Boníssim post maijo! M'ha agradat moooolt!
ResponEliminaI la teva cançoneta del comentari també!
En tot cas el que no val és quedar-se a esperar a fora, llancem-nos a l'amor, mullem-nos, que si fa falta sempre hi haurà una mà que ens trague i ens asseque...bonica hitòria Maijo!
ResponEliminaGràcies, Carme.
ResponEliminaSeguiré cantant fins al proper post.
Gràcies Rosana.
ResponEliminaJustament així, com tu dius, participant, fem que la història continuï.
Maijo!!!
ResponEliminaPreciosos, exquisits!!
Uau, m'encanten!
Petons
Quin entusiasme, Gemma!
ResponEliminaGràcies. Petonets.
No sempre darrere hi ha el dimoni! M'ha agradat la teva història: creativa, inspiradora, provocadora...
ResponEliminaPetonets,
Imma
Glups! Tens raó. Això ja són les meves ulleres que porten massa diòptries o l'instint maternat massa desenvolupat i veig dimonis per tot arreu.
ResponEliminaGràcies,Imma.
Puc comprendre els que necessiten una espenta i els que s'ofeguen en un got d'aigua, però els que no es mullen, no puc amb ells.
ResponEliminaBonica entrada.
Jpmerch,
ResponEliminaEntenc que te n'has trobat i parles des de l'experiència. En qüestió d'amor tot és prou perillós. Hi ha qui pateix estupidesa emocional tota una vida i només arriba a mullar-se la punta... del peu.
m'ha encantat! lograt amb senzillesa extrema!
ResponEliminaGràcies, Lolita.
ResponEliminaJo acostumo a llençar-m'hi i després...:)
ResponEliminaUna felicitació immensa pels dibuixos i que puguem deixar de banda l'estupidesa emocional!
Fanaleeeeeet!
ResponEliminaEntenc que ha d'existir de tot, però cuida't de l'estupidesa emocional, que s'apega. No hi ha res com apartar-se'n.
Així que tu ets dels que s'hi llencen solets :) Doncs, vigila que la piscina tingui aigua!
Gràcies.
És una autocaricatura, crec. Exagerats els trets, com tota bona caricatura, però enviant-nos un somriure obert dins una postura cautelosa. No mullar-se... gaire, i amb un bon salvavides.
ResponEliminaNo ho havia pensat. Si és autocaricatura, va sorgir sense pensar-hi. Però fa cinc anys d'això, ara ja ni m'apropo al mar :-)
Eliminadoncs ha arribat l'hora de mullar-se, Maijo! Fixa't bé qui t'ho diu.
ResponEliminaSí, sí! M'ho diu una que es mulla cada dia :-D
Elimina