Translate

GINO-ART

Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Hay algo serio y roto que quedó por pasar a un centímetro de mi boca, rozando apenas los labios. Más allá de lo perdido ya no anidaron las aves y los girasoles quedaron por siempre quietos.

dilluns, 10 de novembre del 2014

QUEDEM AL ZURICH? Abraçada a tu, vestia la teva olor





Recordo que ens menjàvem la boca, semblàvem dos ocells picotejant-nos a la terrassa del Zurich. 

Abraçada a tu, vestia la teva olor. Aquell estiu em vaig fer mans i mànegues de la teva camisa taronja. Em venia que ni caiguda del cel, de molt alt havia de caure perquè mira que m’anava gran... Jo, tan menuda com era!

Encaixats l’un en l’altre, resseguíem els carrers de la ciutat comtal, amb un plànol a la mà.  Riallers , jugàvem a estimar-nos de per vida.

El plànol, aviat, anà a parar al cul de la bossa.

26 comentaris:

  1. Vestir la teva olor em sembla una imatge molt bonica... preciosa.

    I la il·lustració també, m'agrada molt.

    ResponElimina
  2. Al final, el toc realista... també m'agrada molt això d'"encaixats l'un en l'altre", moltes gràcies per pintar-nos aquesta parella!

    ResponElimina
    Respostes
    1. He de millorar el dibuix, però tenia ganes de penjar el relat. Fins aviat!

      Elimina
  3. els records es nuen, s'enfilen, es descabdellen; però també s'esquincen
    com una ciutat

    ResponElimina
    Respostes
    1. I els plànols i plans, Jordi. Tot està sotmès als canvis.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Vestir la teva olor, una sinestèsia molt bonica. La il·lustració, també.

    ResponElimina
  5. Molt suggestiu, maijo !...tant la il·lustració com el relat....te'n has sortit molt bé !!! Felicitats !!

    ResponElimina
  6. Com diu novesflors, sinestèsia de vestir olors, tacte i vista juguen com s'entrelliguen en el poema i la il·lustració, colors i forma amb mots i metàfores. I el temps que avança, com les línies de mapes que es creuen i descreuen sobre un paper que acabarà formant, amb les arrugues generades per l'ús, noves línies i interseccions. Circuits de l'atzar, tocs del destí.

    ResponElimina
  7. Eduard, que bonic això que dius! Circuits de l'atzar configurant noves rutes. Estàs molt poètic. Aplaudiments!

    ResponElimina
  8. "El plànol, aviat, anà a parar al cul de la bossa", crec que això indica un màgic no saber on vas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. O que s'ha acabat la màgia!
      Si l'interès de conèixer la ciutat va íntimament lligat a conèixer-se mútuament, com sembla que està passant, en un determinat moment les indicacions sobren,
      i es pot passar de dir allò de "amb tu a la fi del món" a dir "et tinc més vist que el TBO"

      Elimina
  9. M'agrada moltíssim el dibuix! I el text l'omple de poesia :)

    ResponElimina
  10. L'amor és meravellós mentre dura!
    M'ha agradat molt. Et felicito tant pel text com per l'imatge, Maijo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un amic meu deia que l'amor és el pegament universal, ho apega tot, també els cors trencats.
      Gràcies per venir :-)

      Elimina
  11. M'agrada tant com refecteixes els moments en els teus escrits...I a més, el traç solt i lliure que es passeja per la ciutat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Rosana! És un traç viatger! Estic encantada de llegir-te :-)

      Elimina