Recordo que ens menjàvem la boca, semblàvem dos ocells picotejant-nos a la terrassa del Zurich.
Abraçada a tu, vestia la teva olor.
Aquell estiu em vaig fer mans i mànegues de la teva camisa taronja. Em venia
que ni caiguda del cel, de molt alt havia de caure perquè mira que m’anava
gran... Jo, tan menuda com era!
Encaixats l’un en l’altre, resseguíem els carrers de la
ciutat comtal, amb un plànol a la mà.
Riallers , jugàvem a estimar-nos de per vida.
El plànol, aviat, anà a parar al cul de la bossa.
Vestir la teva olor em sembla una imatge molt bonica... preciosa.
ResponEliminaI la il·lustració també, m'agrada molt.
Gràcies, Carme ;-)
EliminaAl final, el toc realista... també m'agrada molt això d'"encaixats l'un en l'altre", moltes gràcies per pintar-nos aquesta parella!
ResponEliminaHe de millorar el dibuix, però tenia ganes de penjar el relat. Fins aviat!
Eliminaels records es nuen, s'enfilen, es descabdellen; però també s'esquincen
ResponEliminacom una ciutat
I els plànols i plans, Jordi. Tot està sotmès als canvis.
EliminaUna abraçada.
Vestir la teva olor, una sinestèsia molt bonica. La il·lustració, també.
ResponElimina:-) Gràcies.
EliminaMolt suggestiu, maijo !...tant la il·lustració com el relat....te'n has sortit molt bé !!! Felicitats !!
ResponEliminaGràcies pel teu entusiasme, Artur! Va ser idea teva :-)
EliminaWoW
ResponEliminaI això que vol dir? :-)
EliminaCoincideixo: prou bé.
ResponEliminaA sus pies
EliminaCom diu novesflors, sinestèsia de vestir olors, tacte i vista juguen com s'entrelliguen en el poema i la il·lustració, colors i forma amb mots i metàfores. I el temps que avança, com les línies de mapes que es creuen i descreuen sobre un paper que acabarà formant, amb les arrugues generades per l'ús, noves línies i interseccions. Circuits de l'atzar, tocs del destí.
ResponEliminaEduard, que bonic això que dius! Circuits de l'atzar configurant noves rutes. Estàs molt poètic. Aplaudiments!
ResponElimina"El plànol, aviat, anà a parar al cul de la bossa", crec que això indica un màgic no saber on vas.
ResponEliminaO que s'ha acabat la màgia!
EliminaSi l'interès de conèixer la ciutat va íntimament lligat a conèixer-se mútuament, com sembla que està passant, en un determinat moment les indicacions sobren,
i es pot passar de dir allò de "amb tu a la fi del món" a dir "et tinc més vist que el TBO"
M'agrada moltíssim el dibuix! I el text l'omple de poesia :)
ResponEliminaUn plaer, Sílvia, tenir-te per aquí!
EliminaL'amor és meravellós mentre dura!
ResponEliminaM'ha agradat molt. Et felicito tant pel text com per l'imatge, Maijo!
Un amic meu deia que l'amor és el pegament universal, ho apega tot, també els cors trencats.
EliminaGràcies per venir :-)
Me desintegro de ternura...
ResponElimina¡No, por favor! :-D
EliminaM'agrada tant com refecteixes els moments en els teus escrits...I a més, el traç solt i lliure que es passeja per la ciutat...
ResponEliminaGràcies, Rosana! És un traç viatger! Estic encantada de llegir-te :-)
Elimina