Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimarts, 22 de novembre de 2011

Som parella



Si dónes un pas endavant, jo aixeco l'altre peu.

....................................

A quatre peus.
Moltes empremtes.
Jordi Dorca
.............................

Viure compassant
nous anhels i petjades.
Els fruits maduren.
Carme

Acompanyats
agilitzem
les passes.
Gemma

En companyia
tot sembla més suau.
La vida és blava.
Novesflors
Publicado por en 13:15
Etiquetas:

16 comentaris:

  1. marta22 de novembre de 2011, a les 13:57

    Em sembla d' una immensitat aquesta frase teva que miro en el meu fons i em reconec.

    ResponSuprimeix
  2. Jordi Dorca22 de novembre de 2011, a les 14:56

    A quatre peus.
    Moltes empremtes.

    ResponSuprimeix
  3. Maijo Ginovart 22 de novembre de 2011, a les 15:17

    A mi també m'ho sembla, Fanalet. I entenc per parella aquella persona que està al nostre costat i amb la qui es fa pinya. La vaig escriure pensant en la meva germana.

    Jordi,
    Darrerament em sorprens, i, també, m'acompanyes poèticament.
    Gràcies.

    ResponSuprimeix
  4. DANI22 de novembre de 2011, a les 16:14

    És preciós artistassa!!!

    Petonàs

    ResponSuprimeix
  5. jomateixa22 de novembre de 2011, a les 16:29

    Molta gent s'hi reconeixeria en aquestes paraules...

    ResponSuprimeix
  6. Carme Rosanas22 de novembre de 2011, a les 16:34

    Molt maca, la pintura i les paraules!

    Viure compassant
    nous anhels i petjades.
    Els fruits maduren.

    ResponSuprimeix
  7. fanal blau22 de novembre de 2011, a les 21:10

    Maijo, ara m'has fet riure, perquè jo encara no t'havia escrit cap comentari.
    Tot i així, subscric el comentari de la Marta!
    Com sempre, uns traços deliciosos.
    Un petonàs, doncs, per les dues!

    ResponSuprimeix
  8. Maijo Ginovart 22 de novembre de 2011, a les 21:15

    Dani, Jomateixa, Carme, la vostra companyia i les vostres paraules m'omplen sempre el cubell.
    Carme, gràcies pel haiku, tot un regal fet a mida.

    ResponSuprimeix
  9. Maijo Ginovart 22 de novembre de 2011, a les 21:33

    ahhhhhhhhhhhhhhhh! Ara ric jo i tot. Marta, una equivocació per la que demano disculpes.

    Fanalet, un petonet. ;-)

    ResponSuprimeix
  10. Alba22 de novembre de 2011, a les 22:47

    Quines paraules més boniques.... i la pintura ja no cal ni dir-ho! Ets una artistassa!

    ResponSuprimeix
  11. GEMMA23 de novembre de 2011, a les 8:51

    Acompanyats
    agilitzem
    les passes.

    Bon dia, preciosa Maijo!

    ResponSuprimeix
  12. kira permanyer24 de novembre de 2011, a les 15:02

    jo vull sentir-me igual de gran.... molt maco.

    ResponSuprimeix
  13. rosana24 de novembre de 2011, a les 16:53

    Molt tendra aquesta il.lustració de dos caminants que van al compàs. El camí sempre és més fàcil de portar amb la parella. Un bes molt gran.

    ResponSuprimeix
  14. novesflors29 de novembre de 2011, a les 14:24

    En companyia
    tot sembla més suau.
    La vida és blava.

    ResponSuprimeix
  15. Jordicine9 de desembre de 2011, a les 10:05

    M'agraden. En saps un munt. Un petó, Maijo. JORDICINE.

    ResponSuprimeix
  16. Maijo Ginovart 13 de desembre de 2011, a les 12:36

    Gràcies per les vostres aportacions. Teniu raó, acompanyats tot és més fàcil.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)