Translate

GINO-ART

Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimarts, 22 de novembre del 2011

Som parella



Si dónes un pas endavant, jo aixeco l'altre peu.

....................................

A quatre peus.
Moltes empremtes.

Jordi Dorca
.............................


Viure compassant
nous anhels i petjades.
Els fruits maduren.

Carme

Acompanyats
agilitzem
les passes.
Gemma


En companyia
tot sembla més suau.
La vida és blava.

Novesflors

16 comentaris:

  1. Em sembla d' una immensitat aquesta frase teva que miro en el meu fons i em reconec.

    ResponElimina
  2. A mi també m'ho sembla, Fanalet. I entenc per parella aquella persona que està al nostre costat i amb la qui es fa pinya. La vaig escriure pensant en la meva germana.

    Jordi,
    Darrerament em sorprens, i, també, m'acompanyes poèticament.
    Gràcies.

    ResponElimina
  3. Molta gent s'hi reconeixeria en aquestes paraules...

    ResponElimina
  4. Molt maca, la pintura i les paraules!

    Viure compassant
    nous anhels i petjades.
    Els fruits maduren.

    ResponElimina
  5. Maijo, ara m'has fet riure, perquè jo encara no t'havia escrit cap comentari.
    Tot i així, subscric el comentari de la Marta!
    Com sempre, uns traços deliciosos.
    Un petonàs, doncs, per les dues!

    ResponElimina
  6. Dani, Jomateixa, Carme, la vostra companyia i les vostres paraules m'omplen sempre el cubell.
    Carme, gràcies pel haiku, tot un regal fet a mida.

    ResponElimina
  7. ahhhhhhhhhhhhhhhh! Ara ric jo i tot. Marta, una equivocació per la que demano disculpes.

    Fanalet, un petonet. ;-)

    ResponElimina
  8. Quines paraules més boniques.... i la pintura ja no cal ni dir-ho! Ets una artistassa!

    ResponElimina
  9. Acompanyats
    agilitzem
    les passes.

    Bon dia, preciosa Maijo!

    ResponElimina
  10. jo vull sentir-me igual de gran.... molt maco.

    ResponElimina
  11. Molt tendra aquesta il.lustració de dos caminants que van al compàs. El camí sempre és més fàcil de portar amb la parella. Un bes molt gran.

    ResponElimina
  12. En companyia
    tot sembla més suau.
    La vida és blava.

    ResponElimina
  13. M'agraden. En saps un munt. Un petó, Maijo. JORDICINE.

    ResponElimina
  14. Gràcies per les vostres aportacions. Teniu raó, acompanyats tot és més fàcil.
    Una abraçada.

    ResponElimina