Diminuts mons aquosos
nien als teus cabells
mentre em llences una mirada
saciada de vaixells.IG..........................................En una banda ocells.
A l'altra, flors.
I, al bell mig,
solcant el mar profund
dels teus ulls,
veles de vaixells.Barbollaire
Oh! Que bonic!
ResponEliminaQuines meravelles nien als teus cabells, i quin mar més ample el del teus ulls!
ResponEliminaLa teva mirada és ben ben bonica!
Un petonet...:)
Molt, molt bonic el post... els ulls, la mirada... i el text. Preciós!
ResponElimina...traigo
ResponEliminasangre
de
la
tarde
herida
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazón
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...
desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ
COMPARTIENDO ILUSION
GINO-ART
CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesía...
ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE TIFÓN PULP FICTION, ESTALLIDO MAMMA MIA, TOQUE DE CANELA ,STAR WARS, CARROS DE FUEGO, MEMORIAS DE AFRICA , CHAPLIN MONOCULO NOMBRE DE LA ROSA, ALBATROS GLADIATOR, ACEBO CUMBRES BORRASCOSAS, ENEMIGO A LAS PUERTAS, CACHORRO, FANTASMA DE LA OPERA, BLADE RUUNER ,CHOCOLATE Y CREPUSCULO 1 Y2.
José
Ramón...
Molt bo!
ResponEliminaCabells del gest.
ResponEliminaBell... Belles paraules i dibuix.
ResponEliminaEn una banda ocells.
A l'altre, flors.
I, al bell mig,
solcant el mar profund
dels teus ulls,
veles de vaixells.
Petonet dolç, nina
Preciós!! Paraules i dibuix!!
ResponEliminaAbraçada!
Gràcies, Jpmerch. L'esforç sempre val la pena.
ResponEliminaFanalet, l'auto-coneixença implica mirar-se amb bons ulls. Miro de reconèixer-me en el gest i en la mirada. Gràcies i petonets.
Carme, vine quan vulguis, les teves paraules m'enforteixen l'ànim. Una abraçada.
José Ramón,
Gracias por tu poético comentario. Pasaremos por tu blog. Hasta pronto.
Josep, aquest "molt bo!" m'arriba a l'ànima.
Jordi Dorca,
M'ho hauràs d'explicar, ara no t'ho agafo... Vols dir que tinc el gest pelut? :)
Gràcies, guapo!
Barbollaire,
Tot un plaer llegir-te. Ho compartim? Un regal fantàstic! Amb un coixí de versos com aquests, els ulls del dibuix no patiran mai d'insomni.
Gràcies! Dolç petonet, nino.
Alba, Gràcies per acompanyar-me amb tan bones vibracions.
Una abraçada.
Uns ulls amb una gamma cromàtica fascinant, te'ls has reproduït de meravella!!
ResponEliminaPetonets, preciosa.
Uns ulls que naveguen per la vida amb tota la força del món, un abraç
ResponEliminaMaijo,
ResponEliminaNo, dona. Era només un apunt de poema que tinc per aquí, en algun calaix. Cabells del tacte, dits del gest. M'ho has recordat, i m'hi he enjoncat. Bon diumenge.
Molt ben lligat dibuix i texte, genial!
ResponEliminaGràcies, Gemma. Tu també em veus amb bons ulls. Petonets.
ResponEliminaRosana, és ben cert el que dius i ho has sabut dir molt poèticament. Una abraçada.
Jordi, no conec el poema però ara que t'has deixat anar un vers més m'has deixat amb la mel als llavis. Bona setmana i gràcies per acompanyar-nos.
Josep lluís Perpinyà,
Benvingut al bloc i gràcies per encoratjar-me.
Caram... és preciós, de veritat.
ResponEliminaM'agrada. En saps un munt. Et felicito. Un petó, Maijo. Jordicine.
ResponEliminaMaquissima imatge. Realment es com t'havia imaginat... les paraules no fan més que posar música al impacte visual. Felicitats.
ResponEliminaGràcies a "El porquet" per passar-se pel blog i ser tan convincent.
ResponEliminaJordicine,
Agraeixo de tot cor aquestes paraules i aquest petó.
Kira,
La imaginació sempre supera la realitat. Jo procuro filtrar la realitat i millorar-la. Gràcies també per aquestes paraules tan encoratjadores.