Translate

GINO-ART

Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dijous, 27 d’octubre del 2011

Autoretrat




Diminuts mons aquosos
nien als teus cabells
mentre em llences una mirada
saciada de vaixells.
IG..........................................En una banda ocells.
A l'altra, flors.
I, al bell mig,
solcant el mar profund
dels teus ulls,
veles de vaixells.
Barbollaire

18 comentaris:

  1. Quines meravelles nien als teus cabells, i quin mar més ample el del teus ulls!
    La teva mirada és ben ben bonica!
    Un petonet...:)

    ResponElimina
  2. Molt, molt bonic el post... els ulls, la mirada... i el text. Preciós!

    ResponElimina
  3. ...traigo
    sangre
    de
    la
    tarde
    herida
    en
    la
    mano
    y
    una
    vela
    de
    mi
    corazón
    para
    invitarte
    y
    darte
    este
    alma
    que
    viene
    para
    compartir
    contigo
    tu
    bello
    blog
    con
    un
    ramillete
    de
    oro
    y
    claveles
    dentro...


    desde mis
    HORAS ROTAS
    Y AULA DE PAZ


    COMPARTIENDO ILUSION
    GINO-ART

    CON saludos de la luna al
    reflejarse en el mar de la
    poesía...




    ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE TIFÓN PULP FICTION, ESTALLIDO MAMMA MIA, TOQUE DE CANELA ,STAR WARS, CARROS DE FUEGO, MEMORIAS DE AFRICA , CHAPLIN MONOCULO NOMBRE DE LA ROSA, ALBATROS GLADIATOR, ACEBO CUMBRES BORRASCOSAS, ENEMIGO A LAS PUERTAS, CACHORRO, FANTASMA DE LA OPERA, BLADE RUUNER ,CHOCOLATE Y CREPUSCULO 1 Y2.

    José
    Ramón...

    ResponElimina
  4. Bell... Belles paraules i dibuix.

    En una banda ocells.
    A l'altre, flors.
    I, al bell mig,
    solcant el mar profund
    dels teus ulls,
    veles de vaixells.


    Petonet dolç, nina

    ResponElimina
  5. Preciós!! Paraules i dibuix!!
    Abraçada!

    ResponElimina
  6. Gràcies, Jpmerch. L'esforç sempre val la pena.

    Fanalet, l'auto-coneixença implica mirar-se amb bons ulls. Miro de reconèixer-me en el gest i en la mirada. Gràcies i petonets.

    Carme, vine quan vulguis, les teves paraules m'enforteixen l'ànim. Una abraçada.

    José Ramón,
    Gracias por tu poético comentario. Pasaremos por tu blog. Hasta pronto.

    Josep, aquest "molt bo!" m'arriba a l'ànima.

    Jordi Dorca,
    M'ho hauràs d'explicar, ara no t'ho agafo... Vols dir que tinc el gest pelut? :)
    Gràcies, guapo!

    Barbollaire,
    Tot un plaer llegir-te. Ho compartim? Un regal fantàstic! Amb un coixí de versos com aquests, els ulls del dibuix no patiran mai d'insomni.
    Gràcies! Dolç petonet, nino.

    Alba, Gràcies per acompanyar-me amb tan bones vibracions.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Uns ulls amb una gamma cromàtica fascinant, te'ls has reproduït de meravella!!

    Petonets, preciosa.

    ResponElimina
  8. Uns ulls que naveguen per la vida amb tota la força del món, un abraç

    ResponElimina
  9. Maijo,
    No, dona. Era només un apunt de poema que tinc per aquí, en algun calaix. Cabells del tacte, dits del gest. M'ho has recordat, i m'hi he enjoncat. Bon diumenge.

    ResponElimina
  10. Molt ben lligat dibuix i texte, genial!

    ResponElimina
  11. Gràcies, Gemma. Tu també em veus amb bons ulls. Petonets.

    Rosana, és ben cert el que dius i ho has sabut dir molt poèticament. Una abraçada.

    Jordi, no conec el poema però ara que t'has deixat anar un vers més m'has deixat amb la mel als llavis. Bona setmana i gràcies per acompanyar-nos.

    Josep lluís Perpinyà,
    Benvingut al bloc i gràcies per encoratjar-me.

    ResponElimina
  12. M'agrada. En saps un munt. Et felicito. Un petó, Maijo. Jordicine.

    ResponElimina
  13. Maquissima imatge. Realment es com t'havia imaginat... les paraules no fan més que posar música al impacte visual. Felicitats.

    ResponElimina
  14. Gràcies a "El porquet" per passar-se pel blog i ser tan convincent.

    Jordicine,
    Agraeixo de tot cor aquestes paraules i aquest petó.

    Kira,
    La imaginació sempre supera la realitat. Jo procuro filtrar la realitat i millorar-la. Gràcies també per aquestes paraules tan encoratjadores.

    ResponElimina