Amb el pinzell a la mà creuo l’estança i el llenç, conscient que també creuo aquest dia i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
diumenge, 2 d’octubre del 2011
I el conte s'ha acabat.
No us podia deixar sense un final feliç:
la llum de la lluna,
la veu d'un gat enfaristolat,
el ball d'una escombra màgica que ho neteja tot i
aquest arbre embruixat que riu i riu... Ji, ji, ji.
M'agrada això de les escombres que ho agranen tot i l'arbre embruixat que es riu. En els contes i en la vida, el millor els finals feliços. Una il.lustració preciosa!
Ja no fa por!! I l'escombra màgica... m'encanta!
ResponEliminaSalut i abraçada!
Gràcies pel final feliç... a mi m'agraden molt.
ResponEliminaI no fa por, gens de por... i l'escombra màgica, potser ens la podries deixar... ens faria falta escombrar moltes coses d'aquest país! :)
Bona nit!
Dibuixa'ns un dilluns màgic amb començament i final feliços.
ResponEliminaUna cosa tan preciosa no pot fer mai por :))
ResponEliminaM'encanta això de que tingui dues parts .
Petons enormes
A mi només em fa por Aznar. No el dibuixis mai, si us plau, Maijo :)
ResponEliminaVisca els happy ends. De sempre!
...però en vindran d'altres!
ResponEliminaGràcies per l'estona i el conte! ;)
El que si crec és que mai tindré por de tu!!!
ResponEliminaPetons
Pre si no havia quedat clar....BRAVISSIMO!!
ResponEliminaQuin univers tan especial has sabut crear en el teu quadre-conte!
ResponEliminaUna abraçada fraternal
M'agrada això de les escombres que ho agranen tot i l'arbre embruixat que es riu. En els contes i en la vida, el millor els finals feliços. Una il.lustració preciosa!
ResponEliminaAlba,
ResponEliminaA mi també m'encanta l'escombra màgica. Petonets.
Carme,
Potser ho aconseguirem, vull pensar que la màgia està en nosaltres.
Una abraçada.
Jpmerch,
Que més voldria jo! Si més no, hi poso el meu granet de sorra.
Una abraçada.
Dani,
Gràcies per aquest entusiasme. Dues vegades, gràcies!
Petonets.
Òscar,
Aquest personatge que dius no m'inspira res de bo, pots estar tranquil.
Petonets.
Fanal blau,
No val a badar!
Una abraçada.
Gemma,
Així m'agrada! Jo tampoc de tu.
Petonets.
Gràcies, Imma. Sempre cercant un univers dintre de l'altre. Una abraçada, germana!
Rosana,
Mil gràcies. Ho comparteixo, els finals feliços són necessaris.
Petonets.