"Martina Moldoveanu Hoffman
Vuitanta-cinc quilos de pes.
Metro seixanta-vuit.
Cinquanta-sis anys.
Vídua.
Una filla adolescent.
Un treball inestable,
cambrera d’una cerveseria alemanya de Sitges.
Espanyola, filla de pare romanès i mare alemanya,
ja difunts,
fumadors de marihuana i vida bohèmia.
Vaig conèixer la Martina fa un parell d’anys a la vora del
mar.
Tenia uns ulls verds inquietants, cada un seguia una òrbita
diferent. Donava la sensació que no volia perdre’s res, la curiositat li
sobreeixia pels ulls! De mides
generoses, asseguda a la platja, la Martina era un esplèndid coixí florejat de
colors llampants, decorant el sorral d’un mar d’estiu.
Tenia el cor molt, molt gran, que bategava
sorollosament. Feia pensar que allà dins potser s’hi amagava un petit indígena
amb el seu tom-tom. Quan la tenies més a
prop, t’adonaves que el tambor del nadiu no era més que el soroll de ferralla
d’un vell marcapassos, que li aixecava el pit en cada palpitació."
Del conte inèdit "La Familia Buena Leche y Olé"
|