GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
|
Escates de plata,
li diuen daurada,
murmuris de platja,
casalots, gavines
que miren el mar.
M'estic asseguda
a l'ombra dels arbres
refrescant les cames.
Imma ginovart
|