GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
 |
dibuixo perfils imaginaris.
Bordejo l’esgrogueït oneig del temps
ressent la teva absència.
Tanco els ulls per recordar-te.
No hi ha fotografies que et facin justícia.
|
|
