GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
Per sort, sempre podem tancar els ulls i construir la nostra fotografia de la persona estimada.
ResponEliminaAis... mai s'assemblen a les dels records.
ResponEliminaUn petonet, maca.
Excel·lent!
ResponEliminaPreciós, tot, la fotografia-dibuix i les paraules, molt tendre... Un petó, maijo!!
ResponEliminaÉs trist no conservar cap imatge bona del que estimes.
ResponEliminaUna fotografia antiga d'un passat somrient. Un abraç Maijo.
ResponEliminaQué consuelo las fotos, Maijo. Un abrazo.
ResponEliminatu sempre honores el seu record, Maijo;
ResponEliminaessent com ets, essent tan bona persona
Petons, Maijo!
ResponEliminaAgraeixo molt els vostres comentaris. Una abraçada!
ResponElimina