GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
FOTOGRAFIA
 |
dibuixo perfils imaginaris.
Bordejo l’esgrogueït oneig del temps
ressent la teva absència.
Tanco els ulls per recordar-te.
No hi ha fotografies que et facin justícia.
|
|
Per sort, sempre podem tancar els ulls i construir la nostra fotografia de la persona estimada.
ResponEliminaAis... mai s'assemblen a les dels records.
ResponEliminaUn petonet, maca.
Excel·lent!
ResponEliminaPreciós, tot, la fotografia-dibuix i les paraules, molt tendre... Un petó, maijo!!
ResponEliminaÉs trist no conservar cap imatge bona del que estimes.
ResponEliminaUna fotografia antiga d'un passat somrient. Un abraç Maijo.
ResponEliminaQué consuelo las fotos, Maijo. Un abrazo.
ResponEliminatu sempre honores el seu record, Maijo;
ResponEliminaessent com ets, essent tan bona persona
Petons, Maijo!
ResponEliminaAgraeixo molt els vostres comentaris. Una abraçada!
ResponElimina