Translate

GINO-ART

Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Hay algo serio y roto que quedó por pasar a un centímetro de mi boca, rozando apenas los labios. Más allá de lo perdido ya no anidaron las aves y los girasoles quedaron por siempre quietos.

diumenge, 21 d’octubre del 2012

S'escola l'amor


El meu cor és una capsa tancada

d’on s’escola l’amor

per camins poc fressats.

El blanc silenci hi trena

collarets, pomells i garlandes.

dijous, 30 d’agost del 2012



La buganvíl·lia sembra
flors de paper fi.
La xicranda ha pintat
de morat el jardí
i a l'empara del reixat
expandeix l'aroma el llessamí.
                                       I. G.

dimecres, 18 de juliol del 2012

Nit d'estiu


El passeig està tot il·luminat,
guspires de colors
esclaten com a bombolles de cava.

M'embec la nit.

No sé a tu... però,
a mi em passa.

dijous, 21 de juny del 2012

Seqüències de platja



La nena de la tovallola del costat
ja torna amb una bossa de patates fregides a les mans.

- ¡Niña,  no pises la toalla!
Una vespa la persegueix,
va amb ella a tot arreu.

- ¡Niña, que te va a picar!
Sense deixar anar la bossa de patates
la nena corre
direcció al mar.



dijous, 14 de juny del 2012

Recordar-te sense accents


El temps
ha netejat els prestatges
de plats trencats i
conillets blancs*.

Ni un sospir a l'aire:
ha plogut massa.

(*Fent referència a “Carta a una senyoreta a París” de Julio Cortázar, on l'angoixa del personatge que escriu la carta es materialitza en conillets que no para de vomitar i desa durant el dia dintre d’un armari. Des que vaig llegir aquest conte, els conillets tenen per a mi una simbologia molt més àmplia.)

dilluns, 21 de maig del 2012

L’adéu formava part de la seva vida


S’ho mirava tot com si el futur ja fos passat i l’ara només un miratge, tan breu com inaccessible.


diumenge, 13 de maig del 2012


L’aeroplà de paper creuà tota l’estança.  Uns mots oblidats prengueren forma inesperadament.  El seu vol  fou com un llumí encès, obrí  nous camins. De vegades passa, sense saber com ni perquè de la llum emergeixen lletres i allà on hi havia ombres ara hi ha mots,  nous camins embastats de tipografies noves:  un nou alenar.

dilluns, 27 de febrer del 2012




La Mireia havia vist partir al seu pare, li costà cinc dies acomiadar-se’n. Com qui no vol deixar la son, el pare s’esmunyí del seu costat amb els ulls tancats. A sobre el llit quedaren les sabates i el vestit. Va deixar una escletxa d’obscuritat, un forat petit que ella mantenia obert amb el dit ben encaixat com un tap, o més ben dit, com si fos un trosset de fil nuat a part i part del buit per recordar el camí. Al principi tenia por de traure’n el dit. Amb el temps, el forat l’anà engolint.

dimarts, 21 de febrer del 2012

diumenge, 19 de febrer del 2012

A L’HIVERN, AL PLAER PEL PÈL

On hi ha pèl hi ha mel!


Quan arriba el fred tinc la gran sort d’experimentar un plaer extasiant, jo li dic el plaer pel pèl, el que em connecta amb l’essència de les meves avantpassades, les primeres dones sobre la terra, les que es deixaven de punyetes i seguien el més pur instint animal. Cada hivern tinc la necessitat d’embolcallar-me de pells i peluts, i deixar créixer el meu pèl com  alliberament exultant. No ha estat fàcil deixar-me fluir. És fruit d’una maduració tempestuosa que finalment ha acabat amb la plena acceptació del meu cos. A l’igual que en Samsó sento l’energia del pèl, i em creixo amb vitalitat, fortalesa i autoestima. Us convido a que us deixeu aflorar amb tot el vostre esplendor. Hi ha vida punyent entre les dues celles, al llavi, a les aixelles, a les extremitats... Deixeu que proliferi i floreixi aquest bé de Déu que tenim entre les cames!

L’hivern és temps de catifes on rebolcar-nos i donar sortida a la bèstia que portem dins.

dimecres, 15 de febrer del 2012

diumenge, 12 de febrer del 2012

dilluns, 6 de febrer del 2012

El senyor Quim i la senyora Esperança



Surten a passeig abans de sopar.
El marit és prim, tot un figurí.
La muller és alta, una donassa.
Semblen sortits de la capsa,
amb somriure de mudar.

I. G.

dissabte, 28 de gener del 2012

Resiliència



Amb llicència d’armes
i bona punteria
li costa, a la tristesa,
desprendre’s del pit.

dilluns, 23 de gener del 2012





No sóc modista
però vesteixo les hores
amb ocells de colors
i vols de paraules.

dilluns, 2 de gener del 2012


Ara
que porto la son enganxada a les parpelles,
em costa poc

dibuixar-te amb un traç ràpid...
Encara sóc fidel

al record d’imaginar-te.