GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
S'escola l'amor
 |
El meu cor
és una capsa tancada
d’on s’escola
l’amor
per camins
poc fressats.
El blanc
silenci hi trena
collarets,
pomells i garlandes.
|
És preciós, una combinació que toca endins...gairebé fa envegeta aquest cor-capsa tancada!
ResponEliminaBona nit, Maijo! Una abraçadeta!
Gràcies, Carme. M'afalagues!
EliminaUna forta abraçada.
Obre la capsa, i que surti brincant i ballant!
ResponEliminaTot té el seu temps, fanalet. Després de llegir-te me n'hi vaig ballant. Petonets.
EliminaM'encanta tot el conjunt.
ResponEliminaLa teva sensibilitat és enormement preciosa.
Tot estat (tancat o obert) té un perquè que mereix delicada estima.
El sol sempre hi és, i els colors també!
Petonàs, bonica.
Gemma, que bonic el que dius! La sensibilitat és una qualitat que ens uneix a gairebé tots els que estem aquí. Una abraçada de gratitud.
EliminaM'apunto a l'opció proposada per Fanal Blau.
ResponEliminaM'agrada quan t'apuntes. Fanal Blau sempre fa bones propostes.
Eliminasimplement preciós...com la capsa.
ResponEliminaGràcies, Kira. Lo millor ha de portar un bonic embolcall. Una abraçada.
EliminaGarlandes per ornamentar-nos tots. Bonic.
ResponEliminaQue bonic el que dius. Si és axí me n'alegro molt. Una abraçada, novesflors.
EliminaMejor que fluya amor, sin contaminarse. Un abrazo.
ResponEliminaHola Darío. No me imagino el amor contaminado. Sería de lo peor. Me alegra saludarte de nuevo. Un abrazo.
EliminaUna capsa que s'obre cada vegada que dibuixes. Veig que has canviat l'entrada al blog. M'agraden les papallones, fetes de tu, volen del cor potser? Besets bonica.
ResponEliminaHola Rosana. Només l'amor fa sentir papallones al cor. Sempre tan encertada amb els teus comentaris. Una abraçada.
EliminaEl teu amor en la creativitat obre les tapes de bat a bat. Un petó, bonica!
ResponEliminaUn petó, Núria. Estic contenta de tornar-te a veure.
EliminaÉs de l'aparent buidor on neix la matèria, l'energia, la vida. En un univers fred, és l'escalf que viatja per camins tan fins el que il·lumina, dóna forma i color. Una il·lustració preciosa d'aquest inestable, efímer, fràgil i tanmateix indestructible camí de la vida, de l'amor.
ResponEliminaGràcies, Eduard. Sempre és un plaer llegir-te. Després, fins i tot jo veig el post amb uns altres ulls.
Elimina