Amb el pinzell a la mà creuo l’estança i el llenç, conscient que també creuo aquest dia i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
dilluns, 23 de gener del 2012
No sóc modista però vesteixo les hores amb ocells de colors i vols de paraules.
ma mare si ho era, i encara recordo les tardes, jo enganxada als seus peus sota la màquina de cosir, aroma a cafe, sonant la ràdio, Elena Francis i olor a sucarrimat de la funda de la planxa... m'has donat ganes de fer un post. Puc fer servir aquesta imatge dient per descomptat que es teva???
Hola Maijo, preciosa!
ResponEliminaQue bé saber de tu.
Petonàs de vols florals
Hola Gemma,
EliminaA mi també em complau saber de tu. Una abraçada, guapa!
Sense ser modista saps confegir fragments d'art.
ResponEliminaBella imatge.
Gràcies, novesflors!
EliminaQue bonic el que dius. Una abraçada.
Jo també celebro tornar-te a veure per aquests viaranys...modista dels colors! Preciosa la pintura!
ResponEliminaUna abraçada ben gran, maijo!
Gràcies, fanalet! Sempre se'n fa agradable retrobar-vos. Una abraçada també molt gran.
EliminaCuses paraules i imatges amb molta destresa. Un abracet molt fort!
ResponEliminaFaig el que puc, Rosana. I no sempre es pot el que es voldria. Però el teu comentari em complau. Una abraçada.
EliminaTan se val que no siguis modista, si ho podem vestir tot de colors! Una abraçada gegant!
ResponEliminaGràcies, Alba. Veure la vida en color és un privilegi. Una abraçada.
Eliminaés preciós, nina...
ResponEliminaés preciós...
jo també estic content de veure't per aquí..
és més acollidor que el fb...
petonet dolç :¬)**
A mi també m'agrada més rebre't a casa. Un petonet.
EliminaOstres, avui m'has clavat l'agulla al cor Maijo....quina passada!!
ResponEliminaPetoàs enorme
No m'ho diguis, això! que em fa mal... Una abraçada, Dani, sense agulles.
Eliminama mare si ho era, i encara recordo les tardes, jo enganxada als seus peus sota la màquina de cosir, aroma a cafe, sonant la ràdio, Elena Francis i olor a sucarrimat de la funda de la planxa... m'has donat ganes de fer un post. Puc fer servir aquesta imatge dient per descomptat que es teva???
ResponEliminaNo podia deixar comentaris, però en canvi com si fos una resposta a l'anterior sí que puc. :)
EliminaM'agrada molt com vesteixes les hores, Maijo!
Els teus colors no només vesteixen... deixen les hores ben mudades...
Gràcies, Kira. Els teus records ens acompanyen una miqueta a tots. Passaré pel teu blog, m'agradarà llegir el que t'ha inspirat aquest post.
EliminaCarme, quina imatge més maca! Mudar les hores té molt de mèrit. Gràcies
Doncs per no ser modista te'n surts prou bé teixint i desteixint paraules, somnis i poemes!
ResponEliminaGràcies, porquet!
EliminaAquí tots aportem una puntadeta i el teixit s'allarga cada cop més i més fort. Una abraçada.
Quin quadre més detallista: mà, art, forat, agulla...
ResponElimina