Amb el pinzell a la mà creuo l’estança i el llenç, conscient que també creuo aquest dia i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
dilluns, 6 de febrer del 2012
El senyor Quim i la senyora Esperança
Surten a passeig abans de sopar.
El marit és prim, tot un figurí.
La muller és alta, una donassa.
Semblen sortits de la capsa,
amb somriure de mudar.
Com diria la meva padrina... "Goita'ls què flamencs!"
ResponEliminaBen guapos i ben plantats...
EliminaQue bonic això del somriure de mudar
I ben polits i contents surten a passejar...un quadre molt bonic!
ResponEliminaÉs excel·lent, aquest "somriure de mudar".
ResponEliminaSortir de la capsa de tant en tant convé.
ResponEliminaHi ha qui no se n'oblida mai del somriure, és el que més muda. Una abraçada a tots.
ResponElimina