GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
Quan el plaer va més enllà.
A més de fidel, calcat!
ResponEliminaTenim telepatia.
EliminaM'has fet pensar en la peli de la Dama i el Vagabundo (em sembla que era) que es veuen tots els amos que s'assemblen amb els seus gossos... O era a l'inrevés? que els gossos s'assemblen amb els seus amos? :)
EliminaAquestes són clavadetes...
I al cap del dia, quan se li hauran rebregat els pantalons... encara s'hi assemblarà més! :)
Carme, penso que té molt a veure amb les neurones mirall. Ves a saber qui va començar abans la transformació, encara que m'inclino a pensar que va ser la dona portant al perruquer a la gossa i posant li aquest vestidet. La pobra bèstia ja fa prou no mossegant-li una cama.
EliminaTens raó, al final del dia seran clavades.
Hi ha una teoria que diu que els gossos s'assemblen als seus amos, o a la inversa!
ResponEliminaAixò pensa la Carme i jo ho certifico. Però crec penso que la voluntat és cosa de l'amo.
EliminaParlant de perruques...
ResponElimina...perrucons!
EliminaEm vas inspirar molt amb lo del xampú per a cavalls.
No sé qui va més ven vestida si l'ama o la gosseta...besets
ResponEliminaHola Rosana,
ResponEliminaÉs cert! Quina alegria veure't per aquí. Una abraçada.