GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
 |
L'Amor corre pressa.
Anuncia pàgines en blanc
per a omplir amb bona lletra.
Tot a tinta vermella.
-Ai, Déu! Se'm desprèn, l'Amor, com a pell seca.
L'Amor parla amb clau de Sol,
-no li entenc ni mitja paraula-.
Romàntic empedreït,
em fa l'ullet
mentre escriu les últimes pàgines
cercant un final feliç.
Em diu, l'Amor:
"-Sóc ombra de l'ahir,
l'engany del demà.
Avanço a les palpentes,
a ulls cecs cerco el camí.
Ara música,
ara silenci...
només sóc llavor de somni
que mai no germina."
I tot seguit,
m'ensenya un cor
tatuat al pit.
Ai, l'Amor, que n'és de xic! |