L'Amor Ruc
 L'Amor corre pressa. Anuncia pàgines en blanc per a omplir amb bona lletra. Tot a tinta vermella. -Ai, Déu! Se'm desprèn, l'Amor, com a pell seca. L'Amor parla amb clau de Sol, -no li entenc ni mitja paraula-. Romàntic empedreït, em fa l'ullet mentre escriu les últimes pàgines cercant un final feliç. Em diu, l'Amor: "-Sóc ombra de l'ahir, l'engany del demà. Avanço a les palpentes, a ulls cecs cerco el camí. Ara música, ara silenci... només sóc llavor de somni que mai no germina." I tot seguit, m'ensenya un cor tatuat al pit. Ai, l'Amor, que n'és de xic! MAIJO GINOVART |
!! (&&&&&&)
ResponElimina:-)
que boniiic Maijo!!!!!
ResponEliminaL'amor ruc, és bonic! jejeje!
Ptonets!
I avui l'amor és de color de primavera, tons vius i alegres com el prat del teu preciós dibuix. M'encanta, com no!
ResponEliminaPetons i maca diada per a tu i els teus.
m'hi indentifico
ResponEliminasegur que sí
Creo que mejor vivirlo que tratar de entenderlo... Un abrazo.
ResponEliminaNo necessitem entendre l'amor: l'amor que ens fa rucs, però decidits. El ruc és un animal tossut, diuen. Jo el veig sofert, i probablement confiat, amb la ceguesa commovedora del que ha fixat la fe en el seu destí.
ResponEliminaL'amor que ens marca el camí endavant, allunyant-se de l'ombra d'ahir.
Amor i Vida semblen sinònims.
L'amor que s'esmuny de vegades quan intentes atrapar-lo. Molt bonic Maijo, cada dia ho fas millor!
ResponEliminaHola Maijo, l'anterior missatge és el meu. Sóc Rosana. Un beset.
ResponEliminaEstic convençuda que n'aneu sobrats, d'amor! Gràcies pels vostres comentaris.
ResponElimina