GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
!! (&&&&&&)
ResponElimina:-)
que boniiic Maijo!!!!!
ResponEliminaL'amor ruc, és bonic! jejeje!
Ptonets!
I avui l'amor és de color de primavera, tons vius i alegres com el prat del teu preciós dibuix. M'encanta, com no!
ResponEliminaPetons i maca diada per a tu i els teus.
m'hi indentifico
ResponEliminasegur que sí
Creo que mejor vivirlo que tratar de entenderlo... Un abrazo.
ResponEliminaNo necessitem entendre l'amor: l'amor que ens fa rucs, però decidits. El ruc és un animal tossut, diuen. Jo el veig sofert, i probablement confiat, amb la ceguesa commovedora del que ha fixat la fe en el seu destí.
ResponEliminaL'amor que ens marca el camí endavant, allunyant-se de l'ombra d'ahir.
Amor i Vida semblen sinònims.
L'amor que s'esmuny de vegades quan intentes atrapar-lo. Molt bonic Maijo, cada dia ho fas millor!
ResponEliminaHola Maijo, l'anterior missatge és el meu. Sóc Rosana. Un beset.
ResponEliminaEstic convençuda que n'aneu sobrats, d'amor! Gràcies pels vostres comentaris.
ResponElimina