 |
|
L’aeroplà de
paper creuà tota l’estança. Uns mots oblidats prengueren forma inesperadament. El seu vol
fou com un llumí encès, obrí nous
camins. De vegades passa, sense saber com ni perquè de la llum emergeixen
lletres i allà on hi havia ombres ara hi ha mots, nous camins embastats de tipografies noves: un nou alenar.
|
diumenge, 13 de maig del 2012
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
M'encanta aquest teu vol de paraules...
ResponEliminaÉs un dibuix preciós i ple de contingut...
Un nou alenar...:)
Una abraçada, Maijo! Molt gran! :)
Gràcies, fanal. Petonets.
EliminaUn moment de descobriment, que has sabut il·lustrar molt bé, en la imatge i en les paraules... Un moment quasi perfecte, un moment desitjat. Preciós!
ResponEliminaUna abraçada molt gran!
El cas és que hi ha més dels que pensem, de moments així. Només caldria parar-hi més atenció. Gàrcies, Carme. Una abraçada.
EliminaPreciosa iluminación...
ResponEliminaGracias.
EliminaM'hauria agradat poder-lo comandar, aquest vol de lletres i paper. Suposo que ja no hi sóc a temps, oi?
ResponEliminaHola Jordi. Si una cosa tenen de bo els dibuixos és que eternitzen el moment. En aquest dibuix encara hi ets a temps.
EliminaUna excel·lent resposta. M'ha agradat molt.
EliminaAra penso, a diferència del que pensava en la meva joventut -tan ignorant com qualsevol joventut-, que els humans no som els éssers més intel·ligents del planeta, potser ni els segons :-). Bé, això ens portaria a debatre sobre el significat de la intel·ligència i seria tan llarg com les converses inacabables i apassionades d'aquella mateixa joventut... Però el que sí sostinc encara és que els humans disposem del tresor únic de poder deixar dipòsits del nostre coneixement fora del nostre cos, en algun suport material, per exemple un paper. Dipositar allí paraules, en aparença mortes, durant un temps tal vegada oblidades (fins pel mateix autor!), i en canvi llestes, hàbils que sorgir i emprendre el vol i...sí, com dius, de vegades fins extreure llum d'on habitava l'ombra.
ResponEliminaGràcies per aquest comentari, Eduard. Tu si que ets hàbil, i aportes sempre llum a les meves pinzellades. Una abraçada.
EliminaM'agrada aquest avionet, modest però que creua estances i m'agrada també que porte paraules allà on va. Els dibuixos i les paraules juntes formen molt bona parella. Un abraç.
ResponEliminaTens raó. La bona companyia mai no està de més. Una abraçada.
EliminaI del joc de lletres neixen belles composicions. No hi ha vegada que les teves entrades no m'agradin. Sempre són regals pels meus sentits. Gràcies.
ResponEliminaPetonàs, preciosa Maijo!
Ai, Gemma, com m'agrada que em diguis això! Una forta abraçada.
EliminaUn vol de paraules! és preciós Maijo!! Escrius molt bé i dibuixes millor! Petonets!
ResponEliminaGràcies, Alba. Tot és seguir-ho intentant. Una abraçada.
EliminaTot esdevé volàtil... Un silenci i una ombra engendren un missatge... Tu, ho expliques molt bé.
ResponEliminaDes del far una abraçada volàtil.
onatge
Gràcies, onatge.
EliminaTot és tan volàtil! El vent d'avui s'ho emporta tot. Va cap al far una abraçada.