GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
Ara
que porto la son enganxada a les parpelles,
em costa poc dibuixar-te amb un traç ràpid...
Encara sóc fidel al record d’imaginar-te.
I ho seràs sempre, maijo!
ResponEliminaUna abraçada tan gran com aquest cor que tens i el cor que estimes i imagines...
I així ha de ser. Per sempre! Un petonet i una abraçada ben forta, Maijo... ;)
ResponEliminaBeneïda son, doncs, si et permet dibuixar, imaginar i sentir així!
ResponElimina:¬)
ResponElimina... i és que no pot ser d'una altre manera...
i aquest record, aquest imaginar, anirà portant el somriure...
una abraçada infinita...
un petonet dolç, nina estimada...
;¬)***
Aquest tipus de fidelitat és de les que sempre romanen amb nosaltres.
ResponEliminaUna gran abraçada fins a Amposta. Amb el cor.
ResponEliminaPetonets, preciosa.
ResponEliminaEl somieg sempre és molt creatiu.
ResponEliminaNo pot ser de cap altra manera. El record sempre hi serà, allà, fidel. Em de tirar endavant..... amb el record!
ResponEliminaUna abraçada gegant i mil petons bonica!
Una bona abraçada plena de l'amor tan maco que reflecteix el teu cor vermell
ResponEliminaEm pots abraçar???? :(
ResponEliminaPetonàs i feliç any Maijo.
Estimar és fer important a qui importa. Un petó ben fort!
ResponEliminaJo també vull regalar-te un abraç de tot cor, bests!
ResponEliminaSegurament que no tinc el cor tan GRAN com el teu..., però conec la teva imaginació... El teu cor batega de veritat!
ResponEliminaDes del far una abraçada de tot l'any.
onatge