GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
 |
La buganvíl·lia sembra
flors de paper fi.
La xicranda ha pintat
de morat el jardí
i a l'empara del reixat
expandeix l'aroma el llessamí.
I. G. |
Enhorabona per la nominació al Cats. Te la mereixes amb un blog excel·lent. Un petó!
ResponEliminaCom sempre un tàndem poètic fantàstic!
ResponEliminaUna abraçada, maijo! I n'hi fas arribar una a la Imma!
Siempre me encanta...
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaHola Maijo, bonica!
ResponEliminaTant la buganvilia com el gessamí, són flors ue m'inpsiren, una per la fràgil aparença de les seves flors (em vaig tenir una de flors de tons acarbassats, m'encantava el seu color) i el gessamí pel generós perfum de les seves blanques floretes. La xicranda la desconeixia.
Petons, i molts records a la poetessa!
(és que havia vist un error d'ortografia i l'he eliminat per corregir-ho!)
No paris mai de pintar i dibuixar Maijo.... en saps molt i molt! M'agrada el teu estil... de veritat!
ResponEliminaUna abraçada gegant!
Gràcies per regalar art que em porta a un món millor.
ResponEliminaAbraçades!
El vers és finíssim.
ResponEliminaM'agrada de tornar a ser aquí.
M'hi trobo molt ben acompanyat.
Preciós!
ResponEliminaI jo com la Gemma,
tant el gessamí com la buganvíl·lia són flors que inspiren el meu petit jardí.
;)
Vesteixes de colors totes les flors que ens acompanyen aquest estiu per a que mai ens moren. Molt bonic.
ResponEliminaNo és estrany que triïs versos de buganvíl·lies, realment és molt encertat comparar les seves flors al paper fi, i el paper fi, finíssim, semblen les teves il·lustracions que tan tàctils es veuen fins i tot en aquest suport virtual amb el qual hi accedeixo.
ResponEliminaBuganvíl·lia, xicranda, gessamí... plantes que sonen poètiques i que il·lustres amb poesia pura!
Aquest estiu que hem projectat renovar el nostre jardí hem pensat en buganvíl·lies, com la que vaig intentar trasplantar fa anys sense èxit. es va morir. Penso que alguna cosa d'ella encara m'està demanant de tornar.
Retrobar els blocs amb aquesta entrada teva és que com fer un aterratge suau des de la natura, natura ella mateixa!
Quanta bellesa! M'admira aquest blog...és espectacular. Felicitats!
ResponEliminaVaig i torne, vaig i torne...amb les ganes de gaudir d'un altre dibuix teu, besets
ResponEliminaGràcies per les vostres aportacions. Em sento molt ben acompanyada.
ResponElimina