![]() |
El passeig està tot il·luminat, guspires de colors esclaten com a bombolles de cava. M'embec la nit. No sé a tu... però, a mi em passa. |
Translate
GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Molt tendre aquest quadre... la nit d'estiu, la parella i tots els cargols...
ResponEliminaÉs preciós, maijo!
Gràcies, Carme.L'estiu és inspirador.
EliminaUna abraçada.
En bona companyia és fàcil beure's la nit...
ResponEliminaCompartir enriqueix l'experiència de viure qualsevol moment. I beure's la nit a glopets no té pèrdua, en companyia o sense. Salutacions, novesflors.
EliminaA mi també em passa de vegades que no paro de beure en tota la nit..... heheheh!
ResponEliminaMolt bonic el dibuix Maijo!!
És convenient, Alba. Amb aquesta calor cal hidratar-se. De cava només una copeta, eh!
EliminaGràcies, petonets.
Quanta bellesa escrita i pintada! Enhorabona!
ResponEliminaNúria, les teves paraules són sempre un al·licient per a continuar creant.
EliminaUna abraçada.
Certera imagen, capaz de decirlo todo.
ResponEliminaSaludos ;)
Agradezco tu comentario. Buen verano! :)
EliminaLa nit amb gust de cava, quin sabor tant inspirador. M'encanta fer un xin-xin de copes!
ResponEliminaPetonets, maijo.
Petonets, Gemma.
EliminaXin-xin!
Els capvespres d'estiu i les seves pertinents nits tenen un encant especial. Suposo que ho fa la poca roba, la vida al carrer... tot sembla més volàtil, més fràgil, més agradable...
ResponEliminaTens raó, Porquet. Tot i que la calor comença a pesar com una llosa ;) Sort que hi ha quatre estacions.
EliminaPerquè la vida sembla mes faci'l quan tot es redueix al contorn de dos?
ResponEliminaNo ho sé Marta. M'imagino que si tens una altra persona al costat augmenten els punts de vista, hi ha més perspectiva i una visió més amplia de tot. Per a mantenir l'equilibri, una cadira com més potes millor.
EliminaL'estiu és més bonic si tu el dibuixes! Encantada de retrobar aquest llogaret després de vacances!
ResponEliminaGràcies, Rosana. Saps que aquí estàs sempre convidada.
EliminaRep una forta abraçada.
Celebro aquest ús, tan bell, del verb EMBEURE.
ResponElimina