Translate

GINO-ART

Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Hay algo serio y roto que quedó por pasar a un centímetro de mi boca, rozando apenas los labios. Más allá de lo perdido ya no anidaron las aves y los girasoles quedaron por siempre quietos.

dijous, 8 de setembre del 2011

HANSEL I GRETEL



La nit engoleix totes les petjades

i el bosc pren vida.

12 comentaris:

  1. Però, en quin racó del teu cap guardes aquestes creacions tan boniques.

    ResponElimina
  2. Es precios Maijo!!! a la meva filla li encantarà ja ja ja

    Petons enormes

    ResponElimina
  3. M'agrada molt! És el mussol d ela bruixa?

    ResponElimina
  4. Jpmerch, però que amable ets! De ser-hi hi són però costa una mica traure-les a la superfície. I, sempre estic fent la gran parida.

    Dani,
    Ja m'ho contaràs! Tens una filla molt maca. Té cara d'agradar-li molt els contes.
    Petonets.

    Carme,
    Veig que et saps el conte. Doncs, sí, és el mussol de la bruixa, però té cara de bona persona. Li paguen per donar ensurts, però no se'n surt.

    ResponElimina
  5. Quin mussolet més bonic!!! Si a la nit el bosc pren vida... millor estar ben resguardadets!!
    Salut i abraçada, guapa!

    ResponElimina
  6. Jo l'hauria de tornar a llegir, el conte, però llegint el dibuix és com fer-ne una nova lectura.
    És preciós! I amb fanal!!!
    De vegades a mi em deien mussola o gamarussa...però no faig por...:)
    Buh...
    Un petó, artista!

    ResponElimina
  7. Gemma! Ja has tornat!
    No tinguis por que la nit també té coses bones!
    Petonets.

    Alba,
    Gràcies. Els ho hem de dir a Halsen i Gretel, si troben una caseta maca que truquin a la porta. O no? :-O
    Petons.

    Fanal Blau,
    Et deien mussola? :D Qui ho havia de dir! Vas néixer amb els ulls oberts?
    No, no en fas de por, tot el contrari. Tens el talent d'il.luminar quan la nit és massa fosca.
    Buh!
    Petonets.

    ResponElimina
  8. ...i els teus dibuixos il.lumimen la nit...molt bonic!

    ResponElimina
  9. Gràcies,Rosana.
    Segurament que tu ja els acompanyaries amb una bona història.

    ResponElimina
  10. A mi, urbanita de mena, això que el bosc prengui vida no em faria gota de gràcia.

    Bé, un bosc com els que tu dibuixes, sí. :)

    ResponElimina
  11. :D
    Gràcies, Òscar. T'agraeixo la confiança. Però, ara ja dubto que m'acompanyis al proper post.
    Va, que et donaré la mà!

    ResponElimina