GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
OCELL DE NIT
Et desdibuixes lent
arribada la nit.
Arribada la nit
m'esborro amb el vent...
OnatgeSe sent un lament en el bosc:
sóc jo qui ordeno
els cants, les formes
per a l'endemà.
Cantireta
L'has pescat ben bé, abans que es desdibuixi! :)
ResponEliminaArribada la nit
ResponEliminam'esborro amb el vent...
Una abraçada ben dibuixada.
onatge
Ve volant abans no es faci fosc!
ResponEliminaArriba la nit però l'ocell vestit de bell blanc la il.luminarà sense deixar-nos a les fosques.
ResponEliminaBon cap de setmana!
Menys mal que l'hem vist abans de desdibuixar-se! Genial el dibuix i genial les lletres de l'onatge.
ResponEliminaUna abraçada.
He somiat que les fades esperaven l'ocell amagades entre les branques de la nit.
ResponEliminaImpresionant Maijo.
Petonàs
Enhorabona per aquestes versos a duo amb Onatge. Felicitats a tots dos!
ResponEliminaImma
L'ocell busca l'amagatall de nit i es confondrà, poc a poc, entre les ombres, encara que de dia siga blanc. Bonic dibuix i paraules, besets
ResponEliminaTenia els ocells de nit (massa nits voltant pel món) per animalons perillosos. Aquest no ho sembla pas.
ResponEliminaSe sent un lament en el bosc:
ResponEliminasóc jo qui ordeno
els cants, les formes
per a l'endemà.
Gràcies per la vostra companyia i les vostres paraules que sempre són benvingudes.
ResponElimina