GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
Els protagonistes de HANSEL I GRETEL
Tenien por, però estaven juntsi tots sabem que la unió fa la força.
(...i això és una gran veritat...)
ResponEliminaja sé que no és gens original però, els teus dibuixos tenen alguna cosa màgica.
Una tendresa bella, profunda, que fa que els miris un i un altre cop...
amb el teu permís, un petonet dolç, ;¬)***
Vinga petits! que us en sortireu!
ResponEliminaEstaven junts, és cert!
Una abraçada, maijo!
preciosos
ResponEliminaLa unió és forta, sinèrgica i creativa. No tenen res a fer bruixes i bruixots.
ResponEliminaPetonets,
La unió fa la força! I també la intel·ligència... Què macos són en Hansel i la Gretel!!!
ResponEliminaSalut i abraçada!
Barbollaire,
ResponEliminaTens el meu permís, per al petonet. L'originalitat està en tot allò que tu fas, dius, escrius... Petonets múltiples (me'n donen un dit i me n'agafo el braç sencer)
Carme,
Ha d'acabar bé això. Junts i ben avinguts!
Jomateixa,
Paraules com aquesta tenen un contingut màgic. Gràcies.
Imma,
Gràcies, germana. La unió forta, sinèrgica i creativa sempre ha estat una bona manera de fer front a les pors. Petonets.
Alba,
Com més sucre més dolç!
El teu comentari els ha arribat i els dos a una em diuen que tu també ets molt maca.
Gràcies, petonets.
Des de que els he vist a quarts de tres, m'han acompanyat les seves mirades. Quan em vingui la por, vindré a buscar-los i així marxarà segur!
ResponEliminaPreciós, Maijo!
Ets increible!
ResponEliminaFanalet,
ResponEliminaSaber-nos acompanyats fa que la por s'esvaeixi. Jo no en tinc mai de por des de que tinc aquest blog.
Gràcies, una abraçada.
Gemma,
Així, m'ho hauré de creure més? Diuen que els bons canvis comencen per un mateix.:D
Petoneeets!
Junts superarem la por, les pors, els dibuixos molt bonics, besets!
ResponEliminaM'encanten les teues caretes. Sempre vull mirar darrere del monitor convençut de que els xiquets hi són.
ResponEliminaGràcies, Rosana.
ResponEliminaUna abraçada sense por!
Jpmerch,
Aquest comentari me l'emmarco. Gràcies!
Hola Maijo, fa un poquet de por la portada, imagino que es un llop ocult entre els arbres..aiiis, por ser el llop amb pell de corder? Besets
ResponEliminaNo tinguis por, Rosana. No és la meva intenció. Va, riguem!
ResponElimina