 |
A la saleta petita cus i cus la modista. A l’hivern treballa amb llanes, amb franel•les i velluts i a l’estiu, ben enganxada a la brisa del balcó, combina teixits de cotó. Quan és de nit a casa una ràdio amb veu baixa acompanya les puntades que obren camí entre sedes i sarges. D’aquella tela estampada en va surtir un vestit i de l’altra de mig temps, un abric llarg i vermell, que una clienta va lluir en una festa de casament. A la saleta petita cus i cus la modista.
Imma Ginovart
|
dijous, 14 de març del 2013
LA MODISTA
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Juro que hoy me siento muy tierno, gracias a este poema. Un abrazo.
ResponElimina:) Un abrazo, Darío. Siempre es un placer compartir contigo.
EliminaPreciós. I quins coloraines.
ResponEliminaUna de les coses que tinc pendents és la d'aprendre a cosir, però a màquina. M'has fet memòria que haig de programar-me tal com vaig dir de començar a instruir-m'hi abans d'estiu.
Salutacions, belles Guinovart!!
A la càrrega!!! No val a perdre més temps, Gemma, que ja som a la primavera. Ai, si en faràs de coses maques! Una abraçada.
EliminaPreciós tot.
ResponEliminaHola, Jpmerch! M'alegra saludar-te, i gràcies!
EliminaGanes de plorar... ma mare ha estat modista tota la vida i jo m'he passat la infantesa sota la maquina de cosir,menjant-me d'amagat el guix de marcar la roba i sentint Elena Francis amb olor a cafè....
ResponEliminaKira! Plorar, nooo! Ens contes coses molt maques, aquests records t'acompanyaran sempre. Però això que dius que et menjaves el guix de marcar la roba em deixa preocupada :O
EliminaEnvio una abraçada a la nena que vares ser, i que encara ets.
Quina modista més maca... i quines mans que té!
ResponEliminaAmb raó fa tantes coses boniques com diu el poema!
Una abraçada, maijo!
Sí, te bones mans, i grans! Aquesta modista diria allò de "son para coserte mejor".
EliminaUna abraçada, Carme!
Coincideixo amb la Carme: el retrat de la modista és molt bell, com ho és, també, el poema de l'Imma, ben acaronat per la brisa.
ResponEliminaFaig constar, a més, que m'ha fet molt d'efecte quan he entrat al blog i he guaitat des d'aquest balcó de la brisa.
Gràcies.
Gràcies, Jordi. Li he passat a Imma el teu comentari, sempre és agradable deixar-se acaronar per les bones paraules.
EliminaL,es gràcies vostè les té totes. Una abraçada.
Envoltada dels diferents vestits de colors variats i per a diferents ocasions la modista cus les teles com va cosint la seva vida , mentre escolta la música de la ràdio i envoltada de petites fades que sense ella adonar-se l'omplen de llum. Temps per treballar i també per pensar. Retrobant-se per expandir-se.
ResponEliminaA mi em sembla que mentre observaves aquest post, n'has cosit un altre poema al seu voltant, i n'has tret una conclusió que l'honora. Moltes gràcies.
EliminaSí que és maca la modista aquesta. I, de fa un temps, sembla que han florit les modistes, s'han multiplicat els petits tallerets que ofereixen fer "arreglos" de roba.
ResponEliminaI tant, Novesflors. És temps de retrobament d'oficis que mig s'havien perdut. I temps de descobrir noves aptituds.
EliminaOstras Maijo, és preciós, preciós i preciós!! Aquesta costurera fa màgia en les teles. M'agradaria tindre una així per fer-me vestits que guardarie al bagul de la imaginació. Quànta llum has convocat!!
ResponEliminaM'agrada la llum! Tu tens la particularitat d'omplir la sala d'alegria. Una abraçada, Rosana.
EliminaUau!
ResponEliminaUau!
EliminaTenia una tieta (soltera) que era modista. Quan era petit l'anava a visitar alguns disssabtes els matins, en una època en la qual els dissabtes es treballava tot el dia. Els teus versos m'han fet reviure escenes de la meva infantesa.
ResponEliminaPer cert, la meva tieta es va casar als seixanta anys.
Aquest post ens ha fet pensar una miqueta a tots. Els records d'aleshores segueixen vius en l'ara.
EliminaÉs cert, els dissabtes eren dies feiners.
Carai, la teva tieta! Un aplaudiment per ella!