GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
SOBREVOLANT
 |
Em porta la memòria
sobrevolant un cel.
Em porta el record
com a cua de cometa,
i com ocell
lligada al vent, volo. |
Quina sort que tens!!!
ResponEliminaQuin plaer comunica la imatge!!!
Jo també vull volar!
"i com ocell,/ lligada al vent", si és que es pot estar lligada al vent. M'agrada molt la pintura i el poema.
EliminaCarme, jo diria que tu ja voles.
EliminaHelena, Agraeixo aquest comentari tan positiu.
Una abraçada a les dues.
Encomana molta molta alegria.
ResponEliminaProhibit no volar!
Com me n'alegro... Prohibit no volar!
EliminaSomiem que volem quan dormim i de vegades desperts ens agradaria volar. Somiar, volar, viure, compartir...
ResponEliminaSembla força difícil, però jo crec que ho fem prou bé!
EliminaTantes coses ens poden fer volar… entre les quals, la memòria, el record.
ResponEliminaSí, no cal anar molt lluny. La bona música, la bona lectura... També la bona companyia!
EliminaQuè bonic és deixar-se volar amb un vestit fet de pardals!!
ResponEliminaTot ajuda! Vaig pensar que millor el vestit que el cap. Un cap ple de pardals potser volaria massa alt. Una abraçada, Rosana.
EliminaJo de vegades somio de nit que volo, però de dia diria que toco massa de peus a terra. En canvi tu voles dibuixant unes escenes de colors amb la imaginació que flipo! Petons, bonica Maijo.
ResponEliminaDe vegades m'he fet el mateix plantejament que tu, que toco massa de peus a terra. I és aleshores quan decideixo que el canvi és al meu abast, et voilà!
EliminaPetonets, Gemma.
Després de la sèrie de retrats o autoretrats fragmentaris, que capturen parts del rostre de primeríssim pla,i de la modista capficada en el seu petit cublicle sobre la seva tasca, aquest obertura a l'espai il·limitat, aquest desplegament feliç d'ales, sona com una polifonia de colors i llibertat que ens encomana el goig i la felicitat de la llibertat i fins i tot la innocència.
ResponEliminaVolar, un gran somni...
M'agraden les teves crítiques! Em quedo satisfeta i bé :-)
EliminaVolar, és un gran somni, somni de llibertat. Tenim sort, l'èsser humà, som capaços de viure la llibertat amb la imaginació.
volem... sempre es bo que algu acaroni el teu moviment... qui millor que el vent?
ResponEliminaDoncs, a mi, m'acaronen molt i molt, els vostres comentaris.
EliminaUna abraçada, Kira.