Translate

GINO-ART

Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.

Estic convençuda que amb aquesta nova empresa seguiré endinsant-me en el coneixement del “Jo” profund. Un “Jo” que no té res a veure amb el passat ni amb el futur. Com ho faré per a apropar-me a tu sense recrear-me en la meva història? He decidit que sigui la meva obra qui parli, només caldrà que em reconeguis com la consciència que hi ha darrere d’aquestes imatges.



dimecres, 17 d’abril del 2013

SOBREVOLANT



Em porta la memòria
sobrevolant un cel.

Em porta el record
com a cua de cometa,

i com ocell
lligada al vent, volo.

17 comentaris:

  1. Quina sort que tens!!!
    Quin plaer comunica la imatge!!!

    Jo també vull volar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. "i com ocell,/ lligada al vent", si és que es pot estar lligada al vent. M'agrada molt la pintura i el poema.

      Elimina
    2. Carme, jo diria que tu ja voles.
      Helena, Agraeixo aquest comentari tan positiu.
      Una abraçada a les dues.

      Elimina
  2. Encomana molta molta alegria.
    Prohibit no volar!

    ResponElimina
  3. Somiem que volem quan dormim i de vegades desperts ens agradaria volar. Somiar, volar, viure, compartir...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla força difícil, però jo crec que ho fem prou bé!

      Elimina
  4. Tantes coses ens poden fer volar… entre les quals, la memòria, el record.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, no cal anar molt lluny. La bona música, la bona lectura... També la bona companyia!

      Elimina
  5. Què bonic és deixar-se volar amb un vestit fet de pardals!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot ajuda! Vaig pensar que millor el vestit que el cap. Un cap ple de pardals potser volaria massa alt. Una abraçada, Rosana.

      Elimina
  6. Jo de vegades somio de nit que volo, però de dia diria que toco massa de peus a terra. En canvi tu voles dibuixant unes escenes de colors amb la imaginació que flipo! Petons, bonica Maijo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades m'he fet el mateix plantejament que tu, que toco massa de peus a terra. I és aleshores quan decideixo que el canvi és al meu abast, et voilà!
      Petonets, Gemma.

      Elimina
  7. Després de la sèrie de retrats o autoretrats fragmentaris, que capturen parts del rostre de primeríssim pla,i de la modista capficada en el seu petit cublicle sobre la seva tasca, aquest obertura a l'espai il·limitat, aquest desplegament feliç d'ales, sona com una polifonia de colors i llibertat que ens encomana el goig i la felicitat de la llibertat i fins i tot la innocència.
    Volar, un gran somni...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agraden les teves crítiques! Em quedo satisfeta i bé :-)
      Volar, és un gran somni, somni de llibertat. Tenim sort, l'èsser humà, som capaços de viure la llibertat amb la imaginació.

      Elimina
  8. volem... sempre es bo que algu acaroni el teu moviment... qui millor que el vent?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, a mi, m'acaronen molt i molt, els vostres comentaris.
      Una abraçada, Kira.

      Elimina