GINO-ART
Amb el pinzell a la mà
creuo l’estança i el llenç,
conscient que també
creuo aquest dia
i no hi ha volta enrere.
Hay algo serio y roto
que quedó por pasar
a un centímetro de mi boca,
rozando apenas los labios.
Más allá de lo perdido
ya no anidaron las aves
y los girasoles
quedaron por siempre quietos.
RIALLES A L'AIRE
|
Com diminuts cors,
volves d'amor
amaren la tarda.
Tu,
jo...
I el petit, on és?
(Als meus amics vilanovins, Franc, Eli i Jeroni)
|
Quina pintura més bonica, estaran contents els teus amics.
ResponEliminaels cabells de la noia segur que amaguen contes i rialles...
ResponEliminaEl dibujo me contagia las sonrisas. Te lo juro!!!
ResponEliminaQué bonico! M'agraden aquestes noves formes!!
ResponEliminaEts màgica!
ResponEliminaUn gran regal, tant per a ells com per a nosaltres. Gràcies, poetessa.
ResponEliminaNo gaire lluny de tu, segur.
ResponEliminaPetonet, bella Maijo.
Volves d'amor. Preciós.
ResponEliminaAquest petit fa cara d'entramaliat i simpàtic. Seria una llàstima que els teus amic vilanovins no veiessin aquest retrat familiar.
ResponEliminaUna abraçada,
Acabo de descobrir el teu bloc i m'encanten els teus dibuixos. Aniré llegint els poemes. Preciós.
ResponEliminaGràcies a tots per acompanyar-me. :-)
ResponElimina